Intel·Ligència Emocional - El Grèsol Familiar

TREBALL DEL 3R TRIMESTRE DE PSICOLOGIA

Basat en el capítol 12 del llibre
INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL de Daniel Goleman.


EL GRESOL FAMILIAR













Eva Tarrés,
Maria Quintana i
Núria Serrats.
2n D de batxillerat artístic.
IES Santiago Sobrequès.
Assignatura: psicologia (optativa).




1. INTRODUCCIÓ DEL TEMA


Aquest treball i, per tant, el capítol dotzedel llibre “Intel·ligència emocional” de Daniel Goleman, tracta sobre la intel·ligència emocional basada en l’àmbit familiar; o sigui, com aquest àmbit afecta en aquesta.

El capítol està introduït per un exemple d’una situació familiar quotidiana analitzat. En el llibre l’anomenen “una petita tragèdia familiar”:
Una nena de cinc anys està jugant a un nou videojoc i els seus pares l’estanintentant d’ensenyar, la volen ajudar; però per ajudar-la no paren de donar-li ordres contradient-se i fent que la pobra nena s’estressi i, per tant, fent que l’aprenentatge quedi dificultat. La nena s’estressa més que res perquè no és capaç de complaure els dos progenitors i comença a plorar. El llibre apunta que en moments com aquests, els nens aprenen lliçons molt profundes com, és en aquest cas, lanena segurament haurà extret com a conclusió de l’experiència que els seus pares no tenen en compte els seus sentiments.


La vida familiar és la primera escola d’aprenentatge emocional on aprenem a sentir-nos nosaltres mateixos i, on aprenem també la manera amb la qual els altres reaccionen davant dels nostres sentiments. Per tant, el fet de tenir uns pares emocionalment intel·ligents és ungran avantatge pel fill. Per tant, el matrimoni dels pares; o sigui, com una parella maneja els seus sentiments, també constitueix part important de l’ensenyament, ja que els nens sembla que no se n’adonin però capten els més subtils canvis emocionals entre tota les relacions dels membres de la família.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Washington dirigits per Carole Hoovers i JohnGohman va fer un estudi psicològic basat en fer una microanàlisi de la manera com els pares manegen les interaccions amb els fills; varen arribar a la conclusió que les parelles emocionalment més madures emocionalment eren també les més competents per ajudar-los a enfrontar els seus alts i baixos emocionals. L’experiment consistia en ensenyar a nens a jugar a videojocs i observar el comportamentdels pares.




· Reaccions globalitzades de diferents estils de pares dins l’experiment:

a. Autoritaris, impacients i tendien a elevar el to de veu.
b. Els deixen llibertat per jugar al seu aire.

Així doncs, la sessió dels videojocs va servir com a termòmetre emocional dels pares.

· Els resultats científics extrets varen ser els següents:

- Els pares emocionalment mésinadequats eren els que ignoraven completament els sentiments dels fills, els que els menyspreaven o no respectaven els sentiments d’aquests i els de l’estil laissez-faire.


1. Els pares que ignoraven els sentiments dels fills consideren que els problemes emocionals d’aquests són molestos, que no mereixen atenció i que simplement cal esperar a que passi.
Aquests pares desaprofitenl’oportunitat que proporcionen les dificultats emocionals per aproximar-se als fills i no saben la manera d’ensenyar-los les lliçons fonamentals que poden augmentar-los la competència emocional.


2. Els pares que menyspreen i no respecten els sentiments dels nens solen ser pares molt durs i, per tant, molt crítics. Solen ser molt estrictes, d’aquells que imposen un súper-jo massa alt,massa ideal, que sembla impossible d’aconseguir.


3. Els pares de l’estil laissez-faire són pares que s’adonen dels sentiments dels fills però creuen que de qualsevol manera de resoldre els problemes emocionals dels nens és valida, com per exemple pegar-los.

Per altra part, hi ha els pares que són considerats adequats en l’experiment. Aquests són els que es prenen els sentiments dels...