Intelectualisme moral

4.- ÈTICA PLATÒNICA. L’INTEL·LECTUALISME MORAL
4.1. La Carta VII.
Cal començar referint-se a la Carta VII, el text autobiogràfic de Plató, pertanyent al seu període crític, al qual l’autor deixaconstància de:
El seu interès juvenil per la política.
La decepció per la democràcia arran el procés i mort del seu mestre Sòcrates.
La convicció de que només les persones sàvies, i per tant elsfilòsofs, poden governar la polis justament. A aquesta conclusió arribarà després de comprovar la impossibilitat de què els governants pogueren actuar com a persones sàvies i, per tant justes.
Aquestdocument, per tant és el que ens permetrà parlar d’intel·lectualisme moral (la teoria segons la qual només qui coneix el bé pot actuar bé) i emmarcar dins d’aquesta posició l’ètica platònica. Hauremde parlar, doncs de la influència del pensament socràtic a l’ètica platònica.
4.2. La controvèrsia fisis/nomos respecte de l’origen de les lleis com a rerefons de l’ètica platònica.
L’èticasocràtica està presidida per la defensa d’una concepció absolutista de la veritat i dels valors morals (veure pàgines 20-22 del llibre de text). Aquesta posició influirà enormement en l’ètica platònica.Al debat sobre l’origen de les lleis que es produeix a l’època anomenada com de la “Il·lustració Atenesa”, es configuren dues posicions sobre el seu caràcter i, per extensió, de les normes morals:la del qui considera que tenen a veure amb la pròpia natura humana (fisis) i, per tant, són universals; aquesta seria la posició socràtica.
la dels que sostenen que son convencionals (nomos) i, pertant relatives a cada època o cada societat; aquesta seria la posició sofista.
Des d’aquesta polèmica caldrà fer una confrontació entre la posició dels sofistes -relativisme, escepticisme,convencionalisme i empirisme polític- (veure pàgines 16-18 del llibre de text) i la posició socràtica -especialment el seu universalisme i intel·lectualisme moral- (veure pàgines 19-22).
4.3. Ètica i...