Intelectualisme ètic

-Intel·lectualisme ètic:
Sòcrates tenia com a doctrina filosòfica «l’intel·lectualista ètic»: el saber i la virtut coincideixen i per tant les persones que coneixen la bondat actuaran bé, inomés per ignorància faran el mal. Aquesta doctrina sembla excessivament optimista i allunyada de la realitat, ja que no pel fet de que una persona conegui aquests conceptes els ha de posar en pràctica ija va ser criticada per altres filòsofs, com Aristòtil. Però cal tenir en compte que Sòcrates defensava també un utilitarisme moral: el que és bo (moralment) és allò útil. Ell creia que les personesque buscaven la felicitat i sentir-se a gust amb elles mateixes necessitaven del saber per a aconseguir-ho. Sinó era aquest el cas i les persones es portaven malament, el seu parer era el de reeducar aaquestes persones per a poder convertir-les de nou en persones aptes per a la societat. de Així doncs, el saber de què parla Sòcrates no és un saber teòric sinó un saber pràctic sobre allò que ésmillor i més útil en cada cas. En definitiva, Sòcrates i defensa el saber-virtut com a un concepte que es pot comprendre i aprendre i no només com a una disposició natural cap al que pensin certespersones.
-Relativisme moral:
El relativisme moral és el tipus de doctrina que manté no hi ha actes totalment bons i dolents sinó que tot es respecte a alguna cosa. El principal exponent d’aquest sistemaètic és Protàgores. El que uns poden considerar com a bo o correcte uns altres no ho poden considerar igual. En darrera instància, el relativisme moral conduiria a una indiferència davant la conductade les altres persones, ja que no pot ser una única persona la que decideixi el que és bo i el que no depenent de la seva concepció dels fets. Moltes vegades, el relativisme moral s’associa amb elrelativisme cultural, ja que per al que una cultura pot ser correcte per a altres pot ser completament erroni. Deixant de banda les opinions religioses que puguin esdevenir a partir de les diferents...