Interculturalitat i educació PAC1

PAC 1. ESTUDI DE CAS.

a) Els actors principals de la polèmica eren dos: Joel i Berta. Quina noció
de “cultura” tenen cadascun d’ells?

La noció de cultura de fons que podem atribuir al Joel i a la Berta considera la diversitat cultural com a base de la dignitat i la igualtat, sent conscients que hi ha diferents experiències culturals i que cadascuna d’elles és l’expressió d’un grupconcret per tal de crear una identitat cultural pròpia.
La seva manera d’actuar posa de manifest nocions de cultura diferents més enllà d’aquest rerafons comú.

La noció de cultura que li podem atribuir a la Berta té un punt d’etnocentrista ja que entén i vol respectar la diferència, però contempla la situació a la qual ha d’enfrontar-se sota el seu punt de vista, com a observadora i prenenactituds de superioritat i proteccionisme. Les conseqüències de la seva concepció cultural pot portar a estitmatitzar col·lectius, provocar separacions i no afavoreix la interculturalitat.

La concepció cultural del Joel té en compte la diversitat cultural i el poder. Parteix d’un concepció de relativisme cultural ja que té en compte que cada societat o cultura té uns criteris propis i intrasferiblesper comprendre i explicar la realitat, és a dir, té una moral, uns valors i unes creences pròpies i alienes a qui no comparteix la cultura. El Joel no estableix jerarquies però es conscient que la relació entre cultures està marcadament influenciada per relacions de poder diferents d’unes cultures respecte a d’altres. L’objectiu de l’activitat que implicava l’ús dels jocs buscava la reflexió percopsar la diferència i fer adonar als seus alumnes algunes de les relacions de poder que s’estableixen i les possibles conseqüències.

b) És possible fomentar un programa de interculturalitat fort en el context
analitzat?

A l’institut del supòsit no hi ha un plantejament comú de tota la comunitat educativa sobre la interculturalitat. Tenint en compte això, és difícil fomentar un programad’interculturalitat fort o de màxims ja que aquest tractament suposaria que hagués una postura comuna a l’institut sobre la diversitat cultural i que es promogués el coneixement i l’acostament a les altres cultures defugint d’una visió etnocentrista. Aquest plantejament hauria d’estar consensuat i ser cosa de tots per evitar postures allunyades o enfrontades a l’hora de portar a terme pràctiquesconcretes, com ha succeït en el cas plantejat.
D’altra banda, el plantejament que fa el Joel parteix d’una concepció de la interculturalitat en termes de globalitat ja que no es centra en els alumnes immigrants o nouvinguts (minories ètniques) sinó que és prou conscient que la interculturalitat afecta a tots els alumnes i tracta a tots els grups culturals en joc.
La visió d’aquest professors iel problema derivat de la pràctica educativa portada a terme pel Joel, podria servir com a llançadora per iniciar un camí cap a la implantació d’un programa d’interculturalitat fort, que s’allunyi del tractament exclusiu dels alumnes provinents de minories ètniques i amb una finalitat compensatòria. (Programa feble)





3.-En relació amb el text de l’Enric Prats, quin estil educatiusostenen els
professors? Quina cultura docent es desprèn de cadascun dels estils i
quines conseqüències pedagògiques es poden apuntar, sempre en clau
d’educació intercultural?
Pel que fa als estils educatius, el Joel té un estil crític. Amb la seva activitat pretén crear una situació de diàleg a partir de les “situacions de joc” i provocar el replantejament de les opinions individuals per arribar aun consens o a postures consensuades de grup. Pel Joel les normes es construeixen en interacció i per tant la vessant comunicativa serà molt important. En el plantejament del Joel tant el grup com l’individu prenen un paper important. Aquest professor concebeix l’educació com una eina de transformació social ja que creu que amb la seva activitat pot canviar alguna cosa en els seus alumnes que...