Interculturalitat I Educacio Pac 1-B

a) Les actores principals de la polèmica eren dues: l’Hajar i la Zoia. ¿Què noció de “cultura” comparteixen les dues?

Partint de la base epistemològica de l’antropologia en la diversitat de la cultura, les dues dones formen part d’un particularisme. Al finalitzar la baralla en el grup-classe queden dos grups totalment dividits, no tenen capacitat de trobar punts en comú i es fa impossible lacomunicació.

L’Hajar te un posicionament irreductible, el pensar en col·laborar en les dones romaneses li és incommensurable o incompatible tenint en compte les diferències culturals i a més a més se sent amb més drets que la Zoia dins del grup-classe perquè ella ja formava part i són les dones romaneses les que irrompen en el mateix. Utilitza la comparació, parteix d’un punt de vista concretseleccionant i determinant judicis de valor que, van acompanyats de la introducció d’una jerarquía: “totes les romanes sou unes putes i els vostres homes uns delinqüents. No sou educables i no entenc perquè veniu a l’escola perquè no teniu remei”. El relativisme exacerbat, en incidir en aquesta crítica, defensa la impossibilitat de comparar, és a dir, propugna que cada cultura és compacta, autónomai aïllada: un món en si mateix que ningú aliè no pot valorar ni tan sols conèixer.

La Zoia al principi relativitza èticament la situació, “… no entén com persones “de fora” poden ser tan intolerants”. Això li genera un punt de vista particular, que el manifesta de manera etnocèntrica: es mostra intolerant i projecta amb superioritat la seva visió particular. El seu discurs parteix delparticularisme moderat fins arribar a una mena de violència a través de la pressió social i la denúncia de la subordinació de les dones magrebines sobre el criteri de la seva “superioritat” i “modernitat social” envers la igualtat dels individus al si de la societat, la manca de coneixement sobre aquests països i la interpretació sociopolítica i mediàtica d’algunes pràctiques culturals l’empenya a mantenirun discurs pejoratiu fonamentat en el tradicionalisme musulmà i el seu endarreriment cultural: … “eres una inculta marginada que no tens ni idees pròpies perquè solament depens del que et digui el teu marit, com totes les mores”.

b) A què tipus de política respon un programa de reinserció socio-laboral de dones estrangeres que havien exercit la prostitució, com el que s’exposa en el cas?Perquè?

Les actuacions estan dirigides a dones immigrants que havien exercit la prostitució i han iniciat el procés de reinserció social i l’objectiu és engegar itineraris personalitzats d’inserció socio-laboral, són dones que tenen poca formació acadèmica i que han de seguir un pla amb els serveis socials.

Es tracta de mesures de discriminació positiva, actuacions específiques i orientades versla igualtat. Perquè són polítiques d’acció positiva que tracten de garantir els drets i la no discriminació de les dones exprostituides que han iniciat el seu procés de reinserció social com a col·lectiu amb especial vulnerabilitat degut al rebuig moral associat que agreuja la situació.

Facilitant eines per a l’orientació personal i professional (entrevistes amb la psicopedagoga del centred’adults i amb l’educador social de serveis socials) tenint en compte, en totes les accions en les quals es treballi amb la diversitat, la inclusió i amb el reconeixement dels seus drets de ciutadania (educació, formació en el treball, integració social...).
c) Quines característiques presenta l’alumnat estranger de les escoles d’adults? Es tenen en compte aquestes característiques en el cas analitzat.Partim de l’educació d’adults com a procés educatiu que no és redueix únicament als anys d’escolarització sinó que l’aprenentatge és al llarg de la vida, i que cada cop més aquests processos es fan en àmbits no formals: centres d’adults que sempre han estat un lloc per a compartir experiències (cada alumne porta ja la seva experiència acumulada de la seva vida), per a relacionar-se en un...