Interpretació De La Revolución Rusa

Interpretar la Revolució Russa:
El Llenguatge i els Símbols de 1917
Figes, Orlando i Kolonitskii, Boris, “Interpretar la Revolución Rusa: El Lenguaje y los Símbolos de 1917”. Biblioteca Nueva-Universitat de València 2001. (Trad.) Pilar Placer Perogordo.
L’anàlisi del llenguatge no verbal, especialment el que va estar present fa 90 anys amb la Revolució Russa, és una feina difícil. Cal tindreen compte que els signes i símbols tenen un significat ambigu, igual que eslògans i rumors, i front a açò, les persones amb conviccions diferents poden apropiar-se’ls com a propis. La flexibilitat dels símbols augmenta la seva eficàcia i el poder, i deixa un ampli espai per a la interpretació.
Un bon exemple de la flexibilitat dels símbols es troba en la bandera roja: com entenen els russosaquesta bandera i com la representen el 1917? En les revolucions de 1905 i març de 1917, hi ha constància de que els manifestants deixaven sola la part roja de la bandera russa, arrancant la resta de colors. Després de març de 1917, Petrograd estava plena de banderes roges, i es podria dir que la bandera roja va suposar un important suport popular en favor dels bolxevics? Varen utilitzar la bandera coma eina política de propaganda i adhesió?
En la interpretació de la revolució russa, Orlando Figes i Boris Kolonitskii volen analitzar el paper de les banderes, símbols i cançons el 1917. Demostren que la bandera roja tenia un "caràcter polivalent" - era un símbol universal de la revolució i una crida general per al canvi en lloc d'un símbol del poder bolxevic. Va ser així com un símbol per reunira tots els desafectes al règim. Per recolzar aquesta afirmació, els autors assenyalen que aquells que alçaren la bandera roja també cantava la Marsellesa, que no era la cançó preferida de Lenin (ell preferia la Internacional). Quan els bolxevics van prendre el poder a finals d'any, varen usurpar el símbol, i en aquest sentit els autors creuen que va ser un avantatge crucial per al costat delsbolxevics durant la guerra civil.
La bandera, com un símbol ben conegut, podria haver guanyat el suport de la gent que mai hauria aprovat els manifestos bolxevics.

És de suposar que molt poques persones estudien o llegixen la propaganda revolucionària. Per què tindrien que fer-ho? Extrauen informació dels rumors, del sentit de banderes, cançons i consignes, i tracten d'interpretar els gestos iles frases dels revolucionaris. Els autors conceben els símbols de la Revolució Russa com la manifestació més clara de l’estat d’ànim d’una part de la societat, però també tenen clar que aquest símbols poden assumir un paper, com és el fet de legitimar o sancionar certes accions de la multitud .
En les societats en ràpida transformació, els significats dels signes, símbols, i fins i tot lesparaules poden canviar ràpidament. La història recent de Rússia ens proporciona molts exemples. Per exemple, pre-soviètica que mostra una república soviètica de la bandera va ser prohibida abans de 1988. Fins i tot la el parlar d'una bandera podria suposar el risc de ser castigats. Després de 1989, les banderes es va poder veure a les manifestacions per tot arreu, en les repúbliques, així com a Moscou.Els comunistes i els nacionalistes, els russos i no russos, tots es van unir darrere de velles , que s'havien convertit en els símbols de la democràcia i el canvi. Després, després del col.lapse de la Unió Soviètica, aquestes mateixes banderes nacionals es va convertir en les Repúbliques ex-soviètiques en un símbol de la privació en lloc de l'alliberament. Paraules com ara "glasnost", la"democratització" i "mercat" van patir transformacions igualment dramàtiquess. "La Perestroika", va ser en un primer moment una trucada molt ben acollida per a la renovació, però prompte es va convertir en l'etiqueta d'una política d'odi del fracàs i la pèrdua d'oportunitats. Ara és difícil saber el que els russos volen dir quan diuen "perestroika".

La situació va ser molt similar el 1917. Figes i...