Intolerancia a la lactosa y evolucion
Páginas: 11 (2693 palabras)
Publicado: 19 de marzo de 2012
L’EVOLUCIÓ I LA INTOLERÀNCIA A LA LACTOSA:
UN CAS DE COEVOLUCIÓ
1. La intolerància a la lactosa
La intolerància a la lactosa és una afectació deguda a que l’organisme produeix poca o cap quantitat de l’enzim lactasa, i per tant, deriva en una impossibilitat de digerir la lactosa, el glúcid més abundant a la llet.
Pràcticament tots els nadons tenen la capacitat de digerir la llet, laqual és el seu primer aliment i el de tots els mamífers recent nascuts. Però a partir dels quatre anys, la producció de l’enzim lactasa comença a baixar, i en els adults el cos perd la capacitat de produir-lo degut a la desactivació del gen corresponent. Tot i així, hi ha notables excepcions en certes poblacions humanes.
La lactosa és un disacàrid compost per dos monosacàrids: glucosa igalactosa. L’intestí prim dels mamífers és perfectament capaç d’absorbir aquests dos monosacàrids i aprofitar-los com a font d’energia, però la membrana de l’intestí no deixa passar la lactosa, ja que és una molècula més gran. L’enzim lactasa en permet la degradació en els seus dos components, però si el cos no és capaç de sintetitzar-lo aquest, la molècula de lactosa passa al còlon, on els bacteris laconverteixen en gasos i àcids.
La intolerància a la lactosa provoca principalment els següent símptomes: nàusees, dolor abdominal, espasmes, inflor i distensió abdominal, gasos abdominals i flatulències, diarrees àcides, i en general, molèsties intestinals.
Actualment es creu que el dèficit d’enzim lactasa pot tenir dues causes diferents:
- Intolerància primària, deguda a la variabilitatgenètica. Des del punt de vista genètic, les persones que continuen tolerant la lactosa en l’edat adulta contenen alguna mutació en el gen responsable de la regulació de l’elaboració de la lactasa, de manera que no funciona l’interruptor genètic que hauria d’aturar-ne la producció.
- Intolerància secundària, deguda a l’abús d’antibiòtics. Aquesta afectació pot ser transitòria, i es produeixperquè l’excés d’antibiòtics maltracten l’intestí prim. També pot ser conseqüència d’una intervenció quirúrgica o de patologies que afecten a les vellositats intestinals, com la malaltia celíaca.
La solució a la intolerància a la lactosa no passa necessàriament per eliminar per complet la ingesta de productes làctics, sinó per trobar la dosi que no faci mal i així induir l’activitat residual de lalactasa que queda. Per compensar l’aportació de calci, és recomanable que la dieta sigui rica en aliments naturals com els espinacs, cigrons i llenguado. També existeixen llets prèviament tractades que no contenen lactosa.
2. Coevolució de la intolerància a la lactosa i l’aparició de la ramaderia
Els científics es preguntaven: “¿què va aparèixer primer: la tolerància a la lactosa o laproducció de llet en la ramaderia lletera?”. Aquesta pregunta té dues possibles respostes:
- La primera és l’anomenada hipòtesi històrica-cultural. Defensa que la tolerància a la lactosa va aparèixer i es va expandir en poblacions que ja eren lleteres, ja que la selecció natural seleccionava positivament els individus que tenien aquesta capacitat.
- La segona hipòtesi s’anomena causa inversa, i diuque primer va aparèixer la tolerància a la lactosa, fet que va permetre als seus portadors dedicar-se a la ramaderia lletera.
La observació de que els primers pobles ramaders d’Europa no eren tolerants a la lactosa indica que la primera hipòtesi, la històrica-cultural, és la correcta. Primer es va introduir la ramaderia – un fenomen cultural –, i després va començar a desenvolupar-se la tolerànciaa la lactosa.
Òbviament, el desenvolupament de la tolerància a la lactosa va estar molt influït per l’aparició de la ramaderia (evolució cultural): sense la ramaderia lletera, la tolerància a la lactosa mai s’hagués propagat tant com ho ha fet. Els individus que presentaven aquesta mutació (capacitat de produir lactasa durant la vida adulta), presentaven una clara avantatge (millor nutrició...
UN CAS DE COEVOLUCIÓ
1. La intolerància a la lactosa
La intolerància a la lactosa és una afectació deguda a que l’organisme produeix poca o cap quantitat de l’enzim lactasa, i per tant, deriva en una impossibilitat de digerir la lactosa, el glúcid més abundant a la llet.
Pràcticament tots els nadons tenen la capacitat de digerir la llet, laqual és el seu primer aliment i el de tots els mamífers recent nascuts. Però a partir dels quatre anys, la producció de l’enzim lactasa comença a baixar, i en els adults el cos perd la capacitat de produir-lo degut a la desactivació del gen corresponent. Tot i així, hi ha notables excepcions en certes poblacions humanes.
La lactosa és un disacàrid compost per dos monosacàrids: glucosa igalactosa. L’intestí prim dels mamífers és perfectament capaç d’absorbir aquests dos monosacàrids i aprofitar-los com a font d’energia, però la membrana de l’intestí no deixa passar la lactosa, ja que és una molècula més gran. L’enzim lactasa en permet la degradació en els seus dos components, però si el cos no és capaç de sintetitzar-lo aquest, la molècula de lactosa passa al còlon, on els bacteris laconverteixen en gasos i àcids.
La intolerància a la lactosa provoca principalment els següent símptomes: nàusees, dolor abdominal, espasmes, inflor i distensió abdominal, gasos abdominals i flatulències, diarrees àcides, i en general, molèsties intestinals.
Actualment es creu que el dèficit d’enzim lactasa pot tenir dues causes diferents:
- Intolerància primària, deguda a la variabilitatgenètica. Des del punt de vista genètic, les persones que continuen tolerant la lactosa en l’edat adulta contenen alguna mutació en el gen responsable de la regulació de l’elaboració de la lactasa, de manera que no funciona l’interruptor genètic que hauria d’aturar-ne la producció.
- Intolerància secundària, deguda a l’abús d’antibiòtics. Aquesta afectació pot ser transitòria, i es produeixperquè l’excés d’antibiòtics maltracten l’intestí prim. També pot ser conseqüència d’una intervenció quirúrgica o de patologies que afecten a les vellositats intestinals, com la malaltia celíaca.
La solució a la intolerància a la lactosa no passa necessàriament per eliminar per complet la ingesta de productes làctics, sinó per trobar la dosi que no faci mal i així induir l’activitat residual de lalactasa que queda. Per compensar l’aportació de calci, és recomanable que la dieta sigui rica en aliments naturals com els espinacs, cigrons i llenguado. També existeixen llets prèviament tractades que no contenen lactosa.
2. Coevolució de la intolerància a la lactosa i l’aparició de la ramaderia
Els científics es preguntaven: “¿què va aparèixer primer: la tolerància a la lactosa o laproducció de llet en la ramaderia lletera?”. Aquesta pregunta té dues possibles respostes:
- La primera és l’anomenada hipòtesi històrica-cultural. Defensa que la tolerància a la lactosa va aparèixer i es va expandir en poblacions que ja eren lleteres, ja que la selecció natural seleccionava positivament els individus que tenien aquesta capacitat.
- La segona hipòtesi s’anomena causa inversa, i diuque primer va aparèixer la tolerància a la lactosa, fet que va permetre als seus portadors dedicar-se a la ramaderia lletera.
La observació de que els primers pobles ramaders d’Europa no eren tolerants a la lactosa indica que la primera hipòtesi, la històrica-cultural, és la correcta. Primer es va introduir la ramaderia – un fenomen cultural –, i després va començar a desenvolupar-se la tolerànciaa la lactosa.
Òbviament, el desenvolupament de la tolerància a la lactosa va estar molt influït per l’aparició de la ramaderia (evolució cultural): sense la ramaderia lletera, la tolerància a la lactosa mai s’hagués propagat tant com ho ha fet. Els individus que presentaven aquesta mutació (capacitat de produir lactasa durant la vida adulta), presentaven una clara avantatge (millor nutrició...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.