Intro Antro

2. LÉVI-STRAUSS, Claude (1999) [1952] “Raza e Historia” In Lévi-Strauss, Claude. Raza y Cultura. Madrid. Atalaya: 37-104
Paraules clau:
Resum idees principals:RAÇA I CULTURA
L'autor prefereix parlar de cultures humanes pel que fa a diversificades i nombroses, mes que de races, per ser aquestes de nombre escàs i no pertànyer a una diversificació espacial que justifiqui l'aparició de lescultures.
A part de "justificar" a Gobineau (francès) basant-se en el caràcter qualitatiu de la seva teoria i no quantitatiu pel que fa al criteri del mestissatge, per excusar la degeneració de les races a què fa referència aquest personatge, es pregunta al fill del concepte raça , per l'explicació que la civilització de l'home blanc hagi progressat tant i per contra la d'altres pobles de color haginquedat tan endarrerides. Intenta resoldre-ho amb el concepte de cultura (la seva desigualtat o diversitat.) El problema a resoldre és el de la desigualtat de les races humanes ocupant-se de la desigualtat de les cultures humanes, els quals considera conceptes lligats.
DIVERSITAT DE LES CULTURES
Considera necessari establir l'inventari de les cultures humanes, per comprendre com i en quina mesuradifereixen unes de les altres. Després afegeix que cal comptar amb formes de vida social que s'ha succeït en molt de temps i que no podem conèixer per experiència directa, fins i tot cultures que han desaparegut i de les quals només ens queden vestigis, i fins i tot de les que ni tan seguís és possible conservar això, a causa de la transmissió oral de la seva cultura i la dels pobles que les hansucceït. Proposa fer uns buits en blanc dins d'aquest inventari, no tancar aquestes possibilitats per donar-li més amplitud i varietat a la possibilitat d'analitzar les cultures humanes.
Després parla de les adreces en què operen les forces que treballen dins de les societats humanes, unes ho fan cap a l'interior, conservant els particularismes, altres cap a l'exterior, en convergència iafinitat.
També avisa de la diversitat creixent que hi ha dins d'una mateixa cultura, de la qual existeix en el si de les grans societats humanes complexes.
ETNOCENTRISME
És l'actitud més antiga amb fonaments psicològics sòlids: repudiar les formes culturals que estan més allunyades d'aquelles amb les que ens identifiquem.
Punt de vista ingenu però arrelat en molts homes, i que pateix la paradoxa queles cultures, començant per les més primitives consideren que la humanitat acaba en les fronteres de la tribu, del grup lingüístic i fins del poble.
La paradoxa del relativisme cultural: en la mesura mateixa en què es pretén establir una discriminació entre les cultures i els costums, és com s'arriba a una més completa identificació amb aquelles a les quals s'intenta negar.
Han combatut aquestaaberració tant els granes sistemes filosòfics i religiosos, i les grans declaracions dels drets de l'home, les quals tenen el defecte d'emetre enunciats idealitzats. Totes aquestes especulacions es redueixen a una sola recepta: una temptativa de suprimir la diversitat de les cultures sense deixar de fer veure que se la reconeix plenament.
Aquesta definició podria semblar sumària, tenint en compteles conquestes del darwinisme, però una cosa és l'evolucionisme biològic, que pot seguir-se directament amb hipòtesis robustes amb alts coeficients de probabilitat, i una altra és demostrar l'evolució sociocultural. No podem seguir l'evolució biològica d'un ésser humà de la mateixa manera que la d'un estri, llevat que es treballin amb metàfores o fórmules aproximatives similars.
Anterior al'evolucionisme biològic, l'evolucionisme social és el maquillatge científic d'un vell problema filosòfic, del qual no és segur que l'observació i la inducció aconsegueixin donar la clau.
CULTURES ARCAIQUES I CULTURES PRIMITIVES
Reprèn les concepcions primeres sobre les tres categories de les cultures (contemporànies, històriques i arcaiques), i el poc que sabem de la segona i res de la tercera,...