Introducció Mar I Cel

INTRODUCCIÓ MAR I CELUn conjunt de factors han provocat la invisibilitat actual de Mar i Cel. Encara es ben viva l'imatge del vaixell pirata que el grup Dagoll Dagom va plantar als escenaris en un espectacle musical que portava el títol de Mar i Cel. Es tractava d'un musical. La relació entre la tragèdia guimeriana i l'espectacle de Dagoll Dagom existeix i pot crear una confussiñó explicable: esreiteren alguns personatges i alguns aspectes argumentals de l'obra, l'intenció literària i teatral és diferent. El musical, el gran èxit de crítica i públic l'han convertit en un espectacle de referència del teatre musical català.Mar i Cel a gaudit d'un públic contemporàni, però la realitat en que se'n parla com a text fonamental del teatre català. Un cop es planteja el conflicte, l'espectador éscautivat per la passió. Es manté una alta tensió fins al final amb una qualitat de llenguatge molt bona, la qual a produit el poeta.Mar i Cel és una obra que expressa una intensa força teatral. Guimerà fa servir la tragèdia i un llenguatge dramàtic. Quan defineix alguns trets, ho fa amb solidesa i personalitat.DE LA POESIA A LA TRAGÈDIAVendrell Jaume Ramon Vidales va tenir un paper molt importanten els inicis d'Àngel Guimerà. Ramón va insitar a Guimerà a utilitzar el català com a llengua literària.Li va proporcionar una imatge entusiasta de la literatura de la Renaixença. I a partir dels Jocs Florals i del teatre, comença a valorar el català i a tenir els primers èxits públics. I aviat d'integra en associacions catalanistes. Jaume Ramon va insitar a Guimerà a presentar-se als JocsFlorals del 1869. Després de diversos premis, esdevé Mestre en Gai Saber l'any 1877 (reconeixement màxim d'un poeta d'aquell temps).Es valora Guimerà perque la seva literatura es reconeguda per la seva qualitat i caràcter universal. Josep Yxart defensa que el millor poeta líric va ser Guimerà, que va ser versificador intatxable, i d'expressió clara i natural que s'emmotllava com crea al seu pensament.Guimerà insisteix en la seva capacitat lingüística i literària per transmetre les emocions, pero subrratlla el <fons dramàtic visible> que anima la sea obra poètica. D'aquestes qualitats, se'n van adonar els seus contemporànis, i no resulta gents extrany que li propossessin la dedicació al teatre. El panorama teatral és poc ambicions i monopolitzat per Frederic Soler, que té tendència a pecescòmiques i costumistes, era necessàri renovar l'escena catalana. Guimerà s'implica per modernitzar el teatre català. Ell no trenca de manera absoluta amb la dedicació a la poesia, quan obté la consagració com a Mestre en Gai Saber, es centra en el teatre i publicà: Poesies (1886) i Segon llibre de poesies (1920). Guimerà aposta pels gèneres de prestigi, com la tragèdia o el drama històric. Lesprimeres obres que escriurà seran en vers, fins l'any 1879 que estrena la seva primera tragèdia “Gala Plàcida” que no segueix les directrius que havia marcat el grup de la Renaixença. Ell segueix un marc històric, pero fins a un cert punt, ja que deixa volar l'imaginació.

Gala Plàcida, Judith de Welp, El fill del Rei, Mar i Cel i Rei i monjo són tragèdies històriques perque tenen una ambientaciósituada en succesos del passat, això sí, sense cap intenció de fer-ne un ús polític a favor del catalanisme. Guimerà utilitza el marc històric per situar els personatges apassionats de les seves tragèdies. Maria Rosa, Terra Biaxa, La filla del Mar són la figura del personatge marginat que ha de triar entre ser fidel a la pròpia col.lectivitat o seguir els impolsos del seu cor.
LA TRAGÈDIAGUIMERANIANAEl que singularitza a Guimerà de les seves obres dramàtiques, és el seu rerefons poètic, ja que hi havien plasmades moltes visions poètiques. Tot el que feia, donaba a pensar que es decantaria pel drama històric dedicat a engrandir les glòries del passat, en concordança amb el catalanisme de la Renaixença.
Guimerà representa un món creatiu en que xoquen els conflictes individuals i els...