Introducción Tecnologia Musical
Tema 2
Digitalització del So
Curs 2012-2013
Conceptes principals
Digitalització del so:
Conversió analògica-digital
Taxa de mostreig
Aliasing
Quantització
Reconstrucció
Resolució
Tipus i tamanys d’arxius: wav, aiff, mp3, sdII, wma
So analògic i so digital
El mon natural es “continu”, les magnituds per amesurar-lo també; hi
ha infinits números reals entre 2 reals qualsevol.
El mon informàtic/digital es basa en magnituds i estats discontinus,
discrets.
Analògic = Continu
/
Digital = Discret, discontinu
El so enregistrat amb mitjans analògics (cintes, cassettes, disc de vinil)
es representa com un flux continu de valors de tensió o voltatge d’un
corrent elèctric.
Lesvariacions de tensió que surten d’un micròfon com a resposta a una
font sonora són “anàlogues” (és a dir, “reprodueixen”, “segueixen”,
“imiten”…) a les variacions de pressió que han incidit sobre el micròfon.
Voltatge
Variacions
de pressió
Digitalització del so
Es realitza a través dels anomenats conversors A/D (o
analògic-digitals) que hi ha en les targes de so dels
ordinadors i també enqualsevol altre dispositiu de captura i
enregistrament d’àudio digital (Mini Disc, MP3, gravadors de
DVD o de CD amb entrades analògiques…).
L’audició de l’audio enregistrat digitalment requereix,
lògicament, conversors D/A.
El procés de digitalització consisteix en: filtratge, mostreig,
quantificació.
Mostreig de l’ona sonora
• “Mostrejar” el so consisteix a prendre, de maneraregular, mesures
(Mostres) de l’amplitud de l’ona sonora.
• Quan mostregem, “discretitzem/fragmentem” el temps: l’ona deixa de
ser contínua per a convertir-se en una sèrie de valors separats per un
determinat lapse de temps.
• A quina velocitat hem de prendre aquestes mesures? Com més juntes
estiguin, millor, però no en podem prendre infinites!
-> Teorema de Nyquist
Nyquist i taxa demostreig
El teorema de Nyquist estableix que la freqüència, d’un espectre, més alta que
podem digitalitzar correctament, es troba a la meitat de la taxa de mostreig.
Anàlogament, la taxa de mostreig fs haurà de ser com a mínim el doble de la
freqüència més alta que volguem digitalitzar correctament.
El marge freqüencial entre 0Hz i aquesta freqüència més alta és l’ample de
banda espectral oBW (bandwidth) correctament digitalitzable
fs>2BW
La taxa de mostreig o mostres per segon (també s’indica en Hz) és la velocitat a
la que prenem les mesures de l’amplitud de l’ona sonora.
Mostrejar a 40000 mesures per segon garanteix que qualsevol component del
so fins a 20000 Hz serà reconstruit correctament.
Nyquist i taxa de mostreig
1 segon de so es representa amb 44100valors consecutius d’amplitud (cada
valor està separat dels més propers 1/44100 part de segon).
Podem veure les mostres, una a una, amb un software com el Sound Forge.
Podem mostrejar amb valors més baixos, però llavors podem perdre brillantor
(només si el so que digitalitzem té energia per sobre de la meitat de la taxa de
mostreig triada).
Què li passa al so d’un bombo si el mostregem a11KHz?
A la meitat de la taxa de mostreig se l’anomena “freqüència de Nyquist”.
Aliasing
• Quan digitalitzem un so, el sistema ha de garantir que el so no
tindrà energia per sobre de la freqüència de Nyquist (fN)
• Això es pot garantir fent servir un filtre “passa-baixos” que retalla
l’espectre per sobre de fN
Mostrejar correctament a 11kHz requereix un filtre
que només deixipassar l’energia per sota de fN
Aliasing
• Si no es fa així, els components de l’espectre per sobre de fN
provoquen una distorsió audible ja que “apareixen” en el so
digitalitzat en llocs estranys, on no haurien de ser-hi.
[44100Hz sampled sine sweep]
[16000Hz sampled sine sweep,
NO anti-alias filter]
Quantificació
La discretització que fem
sobre la representació de l’ona...
Regístrate para leer el documento completo.