INTRODUCCI_AL_DRET_TEMA_8

INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DEL DRET
Tiffany Lomas Campos

8. FONTS DEL DRET
Les fonts del dret són aquells fets o aquells actes dels quals l’ordenament jurídic fa dependre la
producció de normes jurídiques. La font que es troba en el nivell jeràrquic més alt és la
Constitució.
Els altres actes o fets productius són sols fonts subordinades. Aquesta relació de subordinació
s’explica sobre la based’un procés de recepció o sobre la base d’un procés de delegació. El
procés de recepció consisteix a reconèixer eficàcia en l’interior d’un ordenament jurídic o bé a
normes produïdes al si d’un sistema jurídic distint, o bé a normes produïdes per institucions
socials no estatals a les quals “a posteriori” hom els reconeix de llur caràcter jurídic.
De la recepció cal distingir la reexpedició, que esprodueix sempre que la llei d’un Estat
reexpedeix a la d’un altre per tal de qualificar i reglamentar determinades situacions
jurídiques. El procés de delegació es produeix quan es transfereix a determinats òrgans,
qualificats per posseir certs requisits, la potestat de dictar normes jurídiques.
Les fonts del dret són els actes o fets normatius dels quals deriva la creació, la modificació ol’extinció de disposicions i normes susceptibles de valer com a als en el marc de l’ordenament
jurídic de que es tracti.
En el procés de creació del Dret cal distingir quatre elements; autoritat normativa (òrgan o
subjecte investit del poder de crear Dret), un acte normatiu de caràcter lingüístic i de contingut
prescriptiu (acte d’emetre certs enunciats dotats de força normativa), un document normatiu(resultat o producte d’acte normatiu) i el contingut de significat o contingut semàntic del
document (resultat de la seva interpretació).
1.1 CONCEPTE DE FONTS DEL DRET.
1.1.1

Normes sobre la producció jurídica

Són normes que parlen sobre normes, normes l’objecte de les quals són unes altres normes.
Per exemple, l’article 2.2 de la Constitució espanyola, en seria un tipus d’aquestes normes “Les
Lleis onormes es deroguen per altres de posteriors”. Aquestes normes sobre la producció
jurídica, aquelles mitjançant les quals l’ordenament jurídic regula els processos de creació
modificació i extinció de les seves normes, són les genuïnes fonts formals del Dret.
La creació de normes i actes jurídics està regulada per dos tipus de normes secundàries: a)
d’una banda, les normes de competència, és adir, normes que confereixen a un cert subjecte
o òrgan l’autoritat o el poder de produir normes jurídiques dins de certs límits materials; b)
normes de procediment que estableixen el camí a seguir per a l’exercici de la competència
atribuïda. Hom pot dir que un acte normatiu és vàlid sempre que s’hagin respectat les normes
que en regulen la creació.

Todos los derechos reservados Unybook WorldwideS.L. © unybook.com

INTRODUCCIÓ A LA TEORIA DEL DRET
Tiffany Lomas Campos
1.1.2

Principis de relació entre normes en l’ordenament jurídic espanyol

Entre les normes reguladores de la creació de normes i les normes creades conforme aquestes
s’estableix una relació de jerarquia, sent les primeres superiors a les segones i les segones sent
subordinades de les primeres, la qual cosa significa que lesnormes reguladores de la creació
de normes poden modificar les normes creades, però no al revés.

1.2 EL SISTEMA DE FONTS EN L’ORDENAMENT JURÍDIC ESPANYOL
Històricament, el costum ha estat font principal en els Drets primitius, però actualment ha
perdut gran part de la seva importància. Dins el sistema de fonts espanyol, hem de destacar
l’important canvi que ha experimentat des de la promulgacióde la Constitució del 1978.
Amb anterioritat a la promulgació de la Constitució de 1978, el sistema de fonts espanyol es
caracteritzava per la seva articulació al voltant de la llei. Només la llei era general, primària i
incondicionada. Al costat de la llei, hi havia el reglament, entès com una norma que dimana del
poder executiu. En un pla subordinat també hi havia el caràcter jurídic del...