introduccion al derecho

Kelsen, analitza lordenament jurdic en lautonomia de la seva estructura, com un element constitutiu bsic, considera que les seves funcions o finalitats sn variables, circumscrites a un determinat espai i temps. Hart, promou la visi del filsof del dret com a expert equipat amb les habilitats intellectuals i cognitives necessries per a extreure del diferents sistemes jurdics i visions ordinriessobre el dret un marc de pensament universal. Lobjecte de la teoria jurdica s articular un esquema de conceptes i trets generals comuns a qualsevol ordenament jurdic que permetin identificar el fenomen jurdic com a tal, i diferenciar-lo daltres fenmens socials, com ara la moral i la poltica A fi de distingir el dret de la moral i la poltica, autors com Kelsen, consideren que els judicis de valorrepresenten lesfera dall irracional. Per ser entesa com a tal, la cincia del dret ha dassumir el comproms de limitar-se a descriure de manera neutral les caracterstiques dun sistema jurdic, i no ha formular prescripcions o judicis de valor de carcter subjectiu. Aquesta visi sobre lobjecte i els lmits del dret esta influenciada pel positivisme. Al s. XIX els estudis jurdics tenen categoria de cincia.Partint de la base que el fenomen jurdic es un fenomen lingstic, la tasca del filsof del dret s lha dexaminar el discurs dels juristes, avaluant la seva coherncia i rendiment explicatiu, per oferir una visi integrada del dret com a practica social. Lanlisi funcional remet a qestions de carcter sociolgic i pressuposa judicis de carcter valoratiu (sobre quines finalitats sn valuoses) que, calmantenir al marge de lobjecte destudi de les disciplines estrictament jurdiques. Lauge de la sociologia jurdica i la reivindicaci de lanlisi funcional Ehrlich, Durkheim, Marx o Weber, (fundadors de la sociologia moderna), qestionen que sexpliqus el sistema jurdic noms des dun punt de vista lgic, emfatitzant la interconnexi entre el dret i altres esferes socials. La teoria crtica actual sovint soposa alenfocament estructuralista i entn que el dret forma part daquesta societat i la prctica jurdica est en relaci dinterdependncia amb altres esferes socials. Aquesta connexi es manifesta en el fet que les normes jurdiques es creen per tal de donar resposta a diferents situacions i es projecten sobre rees diverses de la realitat social. Per tant, el jurista no shauria de limitar a analitzar lesregles existents , interpretant-les i sistematitzant-ne el contingut la seva tasca inclou tamb lanlisi dels fets socials de qu les regles jurdiques sn valoracions. Fets socials, sn tant els que tenen a veure amb les relacions interindividuals o socials que constitueixen la matria de les normes, com els interessos individuals o collectius que el dret, o determinades regles jurdiques, t la funci desatisfer. Bobbio, reivindica que la tasca dels juristes no es limita a la interpretaci del dret ja fet, ja legislat, sin tamb ha dincloure una anlisi del dret per fer o fins i tot del dret que hauria de ser Les anlisis sociolgiques del dret prioritzen la idea que els sistemes jurdics sn sobretot, construccions socials, i no ordres autnoms en conseqncia, pressuposen una concepci instrumental deldret i reivindiquen la rellevncia duna anlisi de tipus funcional per tal de captar el fenomen jurdic en totes les seves dimensions. Podem situar moltes corrents de pensament contemporani Dret i societat Promou lexploraci del dret com a objecte i instrument de canvi social. Critica legal Critica al formalisme jurdic i a la idea dautonomia del dret que dificulten lobservaci del fenomen jurdic en elcontext que sorgeix i actua. Marxisme Aspecte instrumental del dret com a ideologia, El dret s un instrument del poder estatal per a assegurar la dominaci duna determinada classe social i fer avanar el model capitalista mitjanant la regulaci de les relacions econmiques, i la garantia de certes formes legals i drets, com ara el dret a la propietat. La construcci del dret com a un sistema autnom,...