Introducció a la Genètica Molecular

19-09-14
GENÈTICA MOLECULAR
Tema 1: Introducció a la Genètica Molecular

Experiment de Griffith amb Streptococcus (1928)
Tenia dos tipus de bacteris d’Streptococcus (soca R i S), el qual provoca la mort dels ratolins. Amb la soc R els ratolins sobrevivien i amb la S morien.
Es van tractar les S amb calor per provocar la seva mort, com era d’esperar, aquestes soques S mortes no causaven lamort dels ratolins. Llavors es van combinar S mortes amb R vives. A priori el ratolí havia de viure però, tot i així, el ratolí va acabar morint.
Això va ser així perquè es va descobrir que els bacteris són capaços de captar informació d’altres bacteris.



Avery, MacLeod i McCarty (1944)
Van trencar els bacteris virulents morts per saber quina era la part que agafaven els altres bacterisper tal de transformar-se. Ho van provar amb:
- Proteasa, que trenca proteïnes: el ratolí moria.
- Ribonucleasa, que trenca RNA: el ratolí també moria.
- Deoxiribonucleasa, que trenca el DNA: el ratolí vivia.
Per tant, es va poder concloure que era el DNA el que transmetia lainformació.



Experiment de Hershey i Chase
Es va utilitzar bacteriòfags i es van fer dos experiments paral·lels:
En un, van marcar amb fòsfor el DNA del bacteriòfag, mentre que en l’altre, van marcar les proteïnes. Van infectar, paral·lelament, bacteris (e. Coli) amb els bacteriòfags corresponents i es van aïllar els bacteriòfags descendents.
Es va veure que només els descendents d’aquells quese’ls hi havia marcat el DNA mostraven el fòsfor, en canvi els que havien estat marcats per les proteïnes no.


Dogma central de la Biologia
Teòricament: DNA  RNAm (per transcripció unidireccional)  Proteïnes (per traducció). Es va veure que la transcripció no sempre era unidireccional, sinó que l’RNAm també podia passar a DNA per mitjà de la transcriptasa inversa. I també que el propi RNA potdonar lloc a més còpies d’ell mateix  Replicació.
Conceptes bàsics:
- Brions: Proteïnes que produeixen agregats i causen el mal plegament de les altres prot.
- Genoma: és tot el material genètic contingut en els cromosomes d'un organisme en particular.
- Transcriptoma: Còpies d’RNA dels gens actius que codifiquen per proteïnes.
- Proteoma: Repertori de proteïnes d’un transcriptoma.Estructura genètica
El gen té exons, que codifiquen, i introns, que no codifiquen. A l’hora de la transcripció, es transcriu tot el gen menys les regions reguladores (part final i inicial del gen). Ara bé, només es traduirà les regions pertinents als exons.
Les RNA polimerases començaran a transcriure des de l’inici de reconeixement de l’extrem inicial i s’aturaran a l’inici de la regió reguladora delsegement final. Un cop el gen s’ha transcrit en RNA, s’eliminen les regions corresponents als introns, i llavors es tradueix.



Organismes genètics model
Han de complir una sèrie de pautes:
- De fàcil manteniment: barats, que ocupin poc espai, etc)
- Que tinguin molts descendents.
- Cicles de generació curts.
- Fenotips fàcilment reconeixibles.
- Genotip senzill (poc nombre decromosomes).

Pseudogen: gen inactiu. Sol ser una còpia no funcional d’un gen.


Tema 2: La naturalesa del material genètic

Tipus de bases dels àcids nucleics i estructura de les cadenes





- DNA
cids nucleics i estructura de les cadenes00000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000000: Cadena doble de desoxiriboses. La unió de les bases és: A/T i G/C.- RNA: Cadena simple de riboses, tot i que en alguns casos pot ser doble. La unio.ó és A/U i G/C.

les cadenes són antiparal·leles perquè tenen un grup OH. L’esquelet el constitueix el sucre o el fosfat, de tal manera que queden les bases cap a l’interior unides per ponts d’H. L’ez que s’encarrega de la polimerització es la DNA polimerasa que va incorporant nucleòtids. Sempre en direcció...