Introducció a la psicologia fisiològica
Páginas: 30 (7452 palabras)
Publicado: 8 de diciembre de 2011
Psicologia Fisiològica
Tema 1: La psicologia fisiològica i les seves àrees temàtiques
1. Concepte, subdisciplines i àrees temàtiques.
L’objecte d’estudi de la psicobiologia és exactament el mateix que la psicologia, que és el comportament humà des del punt de vista biològic. Sobretot del SNC ( motor biològic del comportament, i dins d’aquest, especialment el cervell).
La traidicópsicobiològica apareix fa no més de 50 anys, després de la psicologia. El seu objectiu és estudiar la conducta.
La fisiologia, és la biologia quan funciona. Aquesta disciplina que té com a característica diferencial que es basa en un mètode científic en animals, mitjançant la manipulació.
Aquesta psicologia fisiològica és una ciència de la conducta. És uan ciència experimental que manipula variablesdel SN per explicar el comportament. És omterdisciplinar, ja que es requereix de persones d’altres camps per a que col·laborin ( per ex: científics que no tinguin a veure amb la psicologia).
Quan parlem de conducta, en parlem en un sentit ample, és a dir, qualsevol comportament observable o no observable de l’individu ( per ex: el sentiment al fer un comportament).
La conducta no observablesón els processos cognitius de la ment.
La ment és una funció, un resultat, d’un cervell en funcionament en interacció amb un context social. La ment forma part del comportament ( processos mentals) . La gran majoria són conscients, que és eñ que s’entén com processos cognitius ( atenció, percepció, raonament, record...) . Per altra banda tenim processos inconscients ( algunes respostes emocionalsprimàries molt bàsiques i adaptatives, la memòria implícita, els reflexes...).
La relació entre el SN i la conducta és bidireccional. El SN és modificablem té plasticitat. El SN ens possibilita moltes conductes, però el nostre comportament també és capaç de canviar el SN. [ Quan aprens alguna cosa, ho archives al SN, i quan et trobes a la mateixa situació o circumstàncies, fas el que has après,per tant ja no actúes igual, canvies la conducta]
Els nostres hàbits de vida també van canviant el SN.
No podem despendre l’ésser humà del seu context social ni del seu context filogenètic i ontogenètic.
Dina de la psicobiologia hi han estudis a nivells de sistemes, de regions cerebrals, a nivell de circuits, a nivell cel·lular, a nivall sinàptic, o a nivel mol·lecular.
1.2. Aproximacióhistòrica:
La psicologia fisiològica no apareix fins meitats del segle XX ja que en l’evolució de les ciències, és molt més fàcil estudiar algo en el que no estem implicats ( ciències properes a l’home, com la biologia, la psicologia o la medicina), també pel caràcter trascendent espiritual que se li dóna a l’home i per la complexitat de l’humà.
Les arrels de la psicofisiologia evolucionen apartir de tres pilars:
- evolució psicològica
- evolució fisiològica
- evolució filosòfica: Es plantegen dos plantejaments: El dualisme, que considera que en la naturalesa de l’home hi han dos realitats diferents. I el monisme que considera que n’hi ha només una.
Dins la postura dualista, es materialitzarà la física, però amb una altra realitat, que és no física. Alguns autorsconsideraven que anavem paral·leles les dues realitats. Però en l’actualitat, hi ha una postura que defensa que les dues realitats tenen una itneracció entre elles.
Dins la postura monista, es creu que només hi ha una realitat física i tangible, tot un material molt complexe en funcionament. Que el fet de creure en que tenim un esperit, és el resultat de processos complexes del materialcerebral.
També existeix el monisme no físic, que considera que res no és tangible.
En l’actualitat, el verdader debat, està entre la postura dualista interaccionistta i el monisme materialista.
A nivell de la psicologia, només es considera el de la postura monista materialista, on només hi ha una realitat única i complexe.
- Dualisme
Aristòtil (IV aC, Alexandria) precursor...
Tema 1: La psicologia fisiològica i les seves àrees temàtiques
1. Concepte, subdisciplines i àrees temàtiques.
L’objecte d’estudi de la psicobiologia és exactament el mateix que la psicologia, que és el comportament humà des del punt de vista biològic. Sobretot del SNC ( motor biològic del comportament, i dins d’aquest, especialment el cervell).
La traidicópsicobiològica apareix fa no més de 50 anys, després de la psicologia. El seu objectiu és estudiar la conducta.
La fisiologia, és la biologia quan funciona. Aquesta disciplina que té com a característica diferencial que es basa en un mètode científic en animals, mitjançant la manipulació.
Aquesta psicologia fisiològica és una ciència de la conducta. És uan ciència experimental que manipula variablesdel SN per explicar el comportament. És omterdisciplinar, ja que es requereix de persones d’altres camps per a que col·laborin ( per ex: científics que no tinguin a veure amb la psicologia).
Quan parlem de conducta, en parlem en un sentit ample, és a dir, qualsevol comportament observable o no observable de l’individu ( per ex: el sentiment al fer un comportament).
La conducta no observablesón els processos cognitius de la ment.
La ment és una funció, un resultat, d’un cervell en funcionament en interacció amb un context social. La ment forma part del comportament ( processos mentals) . La gran majoria són conscients, que és eñ que s’entén com processos cognitius ( atenció, percepció, raonament, record...) . Per altra banda tenim processos inconscients ( algunes respostes emocionalsprimàries molt bàsiques i adaptatives, la memòria implícita, els reflexes...).
La relació entre el SN i la conducta és bidireccional. El SN és modificablem té plasticitat. El SN ens possibilita moltes conductes, però el nostre comportament també és capaç de canviar el SN. [ Quan aprens alguna cosa, ho archives al SN, i quan et trobes a la mateixa situació o circumstàncies, fas el que has après,per tant ja no actúes igual, canvies la conducta]
Els nostres hàbits de vida també van canviant el SN.
No podem despendre l’ésser humà del seu context social ni del seu context filogenètic i ontogenètic.
Dina de la psicobiologia hi han estudis a nivells de sistemes, de regions cerebrals, a nivell de circuits, a nivell cel·lular, a nivall sinàptic, o a nivel mol·lecular.
1.2. Aproximacióhistòrica:
La psicologia fisiològica no apareix fins meitats del segle XX ja que en l’evolució de les ciències, és molt més fàcil estudiar algo en el que no estem implicats ( ciències properes a l’home, com la biologia, la psicologia o la medicina), també pel caràcter trascendent espiritual que se li dóna a l’home i per la complexitat de l’humà.
Les arrels de la psicofisiologia evolucionen apartir de tres pilars:
- evolució psicològica
- evolució fisiològica
- evolució filosòfica: Es plantegen dos plantejaments: El dualisme, que considera que en la naturalesa de l’home hi han dos realitats diferents. I el monisme que considera que n’hi ha només una.
Dins la postura dualista, es materialitzarà la física, però amb una altra realitat, que és no física. Alguns autorsconsideraven que anavem paral·leles les dues realitats. Però en l’actualitat, hi ha una postura que defensa que les dues realitats tenen una itneracció entre elles.
Dins la postura monista, es creu que només hi ha una realitat física i tangible, tot un material molt complexe en funcionament. Que el fet de creure en que tenim un esperit, és el resultat de processos complexes del materialcerebral.
També existeix el monisme no físic, que considera que res no és tangible.
En l’actualitat, el verdader debat, està entre la postura dualista interaccionistta i el monisme materialista.
A nivell de la psicologia, només es considera el de la postura monista materialista, on només hi ha una realitat única i complexe.
- Dualisme
Aristòtil (IV aC, Alexandria) precursor...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.