Introducción al yacimiento iberico de Mas Castellar de Pontós

Índex



1.- Introducció:


El jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós està situat al municipi de Pontós a la comarca de l’Alt Empordà. Es troba a l’extrem occidental de la plana empordanesa, en un punt interfluvial entre el Fluvià i l’Alguema, afluent de la Muga, que li dóna una situació d’enclavament estratègic en un territori que aleshores estava enfrontat a les colònies de Rhode iEmporion, situades ambdues al gols de Roses, a les desembocadures de la Muga, el Fluvià i el Ter, els tres rius que reguen les terres de Roses, i que seran les vies bàsiques per establir comunicacions entre la costa i l’interior del país.
L’enfonsament de la xarxa fluvial durant el Quaternari, ha donat lloc a un paisatge format per replans elevats en relació a l’entorn. Així, l’assentament estroba en un d’aquests replans elevats, amb una alçada de 141,60 metres sobre el nivell del mar. Aquest petit turó, amb tres dels costats, escarpats per la riera Alguema, va facilitar que el poblat establís ràpidament els seus límits de propietat.
A partir de l’estratigrafia, s’han establert sis períodes cronològics. Així, el període I correspon a les primeres evidències d’ocupació estableintermitent a la plana de l’Empordà, a finals de l’edat del bronze als voltants de Mas Castellar. En el període II s’observa una primera ocupació del jaciment a partir del segle VII aC. Així, la primera població estable al jaciment es va efectuar en un moment indeterminat del segle VII (període IIa), aquest període correspon a l’establiment de les primeres poblacions consolidades i fixes en zones altes iestratègiques de la depressió litoral catalana. Pel que fa a aquest segon període, s’ha pogut establir mitjançant dues sitges que han proporcionat el 100% de la ceràmica feta a mà. Així, la sitja SJ16 correspon al període IIa, amb una cronologia establerta a finals del segle VII aC. D’altra banda, la sitja SJ100 correspon al període IIb, amb una cronologia situada ja dins l’edat del ferro, abans del450 aC.
El període III correspon a l’època d’expansió i de consolidació de la cultura ibèrica al nord-est de la Península Ibèrica. Així, pel que fa al jaciment, aquest període correspon al poblat fortificat. En aquest període s’hi han inclòs els nivells de construcció, d’ocupació i de canvis ex profeso del poblat, de destrucció voluntària de la muralla i de les remodelacions de l’espaid’habitat. El material recuperat situen una fase final d’aquest període entre el 450-425 i el 350 aC. Cal destacar que entre el període II i el període III el material ceràmic fet a mà queda reduït entre un 15% i un 25%, substituïda per la ceràmica a torn de vaixella de taula, i l’ús d’àmfores per la conservació i transport de productes líquids i sòlids; de la mateixa manera que el coneixement i treball delferro s’intensifica. De la mateixa manera, s’incrementa l’activitat ramadera i agrícola, presentant-se els primers excedents de cereals amb camps de sitges destinats al comerç. Dins d’aquest tercer període, es perfilen dos fases: la fase IIIa, correspon a les últimes ocupacions conegudes (cases adossades a la muralla, incendis provocats...) i la fase IIIb, que correspon a les remodelacions icanvis de l’hàbitat, la destrucció de la muralla, la reducció de l’espai d’hàbitat i la reutilització de l’espai en activitats artesanals.
Pel que fa al període IV, s’inicia després de l’abandonament definitiu del poblat fortificat, cap al 350 aC, i perdura fins el 250-225 aC, quan hi ha l’establiment rural. Cal esmentar que en aquest període no hi ha constància d’estructures urbanístiques,discontinuïtat estructural degut a la manca d’excavacions i prospeccions que encara resten per dur a terme. Tot i això, aquest període es troba ben representat en els abocaments que reomplen algunes sitges amortitzades.
El període V datat entre el 250-225 aC i el 180-170 aC, està representat per la presència dels tallers occidentals en la vaixella fina de vernís negre, i és el moment en el qual es...