introducción a la filosofia
FILOSOFIA
• Filosofia antiga: Grècia i Roma.
• Filosofia medieval: final de l’imperi romà fins al Renaixement.
• Filosofia del Renaixement: segles XV i XVI.
• Filosofia Moderna: segles XVII i XVIII.
• Filosofia Contemporània: segles XIX i XX.
FILOSOFIA ANTIGA. GRÈCIA
CONTEXT HISTÒRIC
• Lafilosofia apareix al segle VI aC. a la Grècia
clàssica. Per què?
– Ja existeix l’escriptura, base material per deixar
constància del pensament.
– Les polis gregues floreixen gràcies al comerç. Els
ciutadans s’interessen per qüestions “teòriques” en
tenir solucionades les qüestions “pràctiques”.
– Hi ha una certa “llibertat” de pensament, perquè la
religió politeista ho permet: no hi ha una classesacerdotal poderosa.
– Tenien contactes amb altres cultures (gràcies als
seus viatges) com Babilònia, Egipte...
CANVI DE “MENTALITAT”
• Les qüestions “teòriques”, com l’origen de totes les coses i el seu sentit, tenien una explicació mítica en les obres de Homer i Hesíode: tot s’esdevenia a causa dels déus i els seus capricis.
• Sorgeix una explicació alternativa, no basada en elsmites sinó en la raó (el logos).Amb el pas del mite al logos es diu que neix la filosofia.
• “Logos” significa “raó” o “paraula”. D’aquí deriva “lògica”, “filologia”, etc. El logos, a diferència del mite, implica ordre, necessitat i, per tant, possibilitat de planificació.
ELS PRIMERS FILÒSOFS O
FILÒSOFS PRESOCRÀTICS
• El problema filosòfic que els preocupa a tots és l’origende totes les coses, de l’univers
sencer. Tot prové del mateix origen? O hi ha
varis elements originals? Quin és el principi de
tot?
• Origen, principi, causa... en grec es diu “arkhé”. Quin és l’”arkhé de l’univers, del cosmos (ordre)?
• Filòsofs de la naturalesa.
• Els Presocràtics es divideixen en monistes i
pluralistes (un o varis arkhes)
TALES DE MILET
• Tales eraun savi. Matemàtic, astrònom, aconsellava als polítics, tenia visió pels negocis...i també se’l considera el primer filòsof.
• És el primer que va predir un eclipsi, el de l’any 585 aC.
• En filosofia (quan encara no existia ni el nom i segons el primer historiador de la filosofia: Aristòtil) va sostenir que tota la realitat, plural quant al nombre d’elements, es redueix a una única causaal principi. L’arkhé de tot és
l’aigua.
• Ho argumentava observant que res pot sobreviure sense aigua, que allà on hi ha vida hi ha aigua, que la terra ferma sembla surar sobre aigua.
ANAXIMANDRE DE MILET
• L’arkhé no pot ser un element determinat, dels que existeixen a la realitat.
• L’arkhé ha de ser indeterminat, indefinit, en grec “apeiron”.ANAXÍMENES
• L’arkhé ha de ser l’aire.
• Tot prové de la condensació i
de la dilatació de l’aire.
PITÀGORES DE SAMOS
• Va fundar el que avui en diríem una
“secta” místico-religiosa.
• Els seus membres anaven aprenent per
fases els secrets matemàtics de l’univers.
• L’univers és formulable matemàticament,
és més, l’arkhé de les coses són els
nombres.
•Pels pitagòrics el número 1 és un punt a
l’espai, “existeix”, per tant, totes les coses estan compostes de nombres. 2 punts formen una línia, 3 una figura plana i 4 un volum.
• També creien en la transmigració de les
ànimes.
EL CANVI
• Un problema derivat de les teories anteriors
és que no poden explicar convincentment per
què les coses canvien. Observam que les
coses canvienconstantment, neixen i moren.
Com podem dir que “són” si mai estan
“quietes”?
• Només podrem dir que "és" allò que sempre
sigui, que no esdevingui, que no canviï:
SER, CANVI I PERMANÈNCIA
HERÀCLIT D’EFES
• Per Heràclit totes les coses estan en continu moviment, al dia succeeix la nit, al fred la calor, a la guerra la pau, a la fam el...
Regístrate para leer el documento completo.