Invertebrados

ZOOLOGIA
Platihelmints: Triblàstics, acelomats, cefalització.
Planaries: cos deprimit (dugesia, mes evolucionat) dues parts diferenciades, tenen moviment en el medi.
Turbel·lari (paret exterior, espai interior, òrgans i aparells)
Paret corporal (epidermis externa, ectodèrmic, cell típiques), te cilis per a arrossegar-se pel medi, cell sensorials, dues cèl·lules excretores (defensives iglandulars), les glandulars estan en la part del sol i lubriquen per al desplaçaments. Els rabdits son les secrecions de les cell defensores.
Làmina basal (ja es del mesoderma)
Capes de musculatura: (capa mesodèrmica)
Externa: circular
Interna: longitudinal
Feixos dorso-ventral (de dalt a baix), quan s’uneix a òrgans s’anomenen cell parenquimàtiques fixes, neoblastos (regeneratives), matriuextracel·lular.
Sistema nerviós esta format per comissures i connectius (el nivell de concentració nerviosa marca evolució). Plexe nerviós gran (menys evolucionats). Ulls marquen evolució i tindre els ganglis del cervell més en la perifèria dona més sensibilitat i més avanç evolutiu i desenvolupat.

Sistema digestiu: la boca es ventral i subterminal, la reducció de branques digestives és mesevolucionada. DERIVA DEL BLASTOPORUS EMBRIONARI. La faringe es pot disparar, es protofusible, i llança enzims digestiu per digerir la presa. L’intestí nomes te musculatura circular.

Sistema reproductor: hermafrodita, proteràndria (part masculina madura abans que la femenina), la femenina madura quan entra en contacte quan ja entrada del esperma, abans no. No hi ha Autofecundació. Fusió dels orificisd’entrada i eixida es mes evolucionat que la separació.

Sistema excretor: protonefridial té cell en flama protonefridis, tubs, bufeta.

Les turbellaries viuen en llocs diversos, i poden aguantar condicions fortes, solen viure en el mar, fugen de la llum totes. Tenen moviments ondulatoris, la majoria són bentòniques, i les larves planctòniques, són depredadors i gregaris, cacen invertebrats,sempre actuen en conjunt, i també es defenen en grups, poden caçar animals vertebrats malalts com xicotet peixos, solten al medi substàncies per a degradar l’aliment fora, i després el tritura. Sense sistema circulatori ni respiratori, el transport de gasos i líquids es realitza per mitja de la paret corporal.
Poden regenerar el seu cos, reproducció asexual. En la regeneració els neoblastsformen cèl·lules de tots els sistemes, i formar el organisme totalment complet.
La reproducció asexual, es fa en condicions desfavorables.
Arquitomia és quan es trenca per l’orifici de reproducció.
Paratonia és quan creix per gemmació i forma una estructura en contes de collar fins que es separen per fissió transversal.
Són hermafrodites però hi ha fusió de gàmetes.
Atri genital part conjunta onestà on es junta els dos gàmetes.
Tot el cicle és de vida lliure, no són parasitàries.
Les Trematoda, són paràsites, tenen dues fases invertides. Ambdues fases necessiten un hoste. Pel paràsit es perd la coloració, major aplatament, i gran capacitat d’ancoratge.
Tenen un orifici oral succionadora, també una ventosa acetabular o acetàbul. L’oral es invariable però l’altra pot moure’s i canviar.La manca de l’acetàbul marca evolució.
Epidermis és sincitial, però les cèl·lules s’han invaginat. En la zona més externa hi ha espines per ancorar-se i cilis per a augmentar l’absorció.
No hi ha ni respiratori, ni sanguini.
El digestiu, comença en la boca, cavitat bucal, faringe, esòfag. Té un bulb que actua com una pipeta, amb musculatura circular intrínseca. Tenen dos septes intestinals,que no acaben en anus, i mai estan ramificats.
No fa excrements sòlids ja que deurien de soltar-se per llançar-los i perdria eficàcia, per tant capta els nutrients líquids que necessita selectivament per digerir-ho tot.
Predomina el model de un ovari i dos testicles. Poden variar la seua posició, cada testicle té un conducte que arriba a la vesícula espermàtica on espera i s’emmagatzema el...