Invitació a la sociologia





ÍNDEX

Pàgina
1. Introducció 3
2. Reflexions interessants del llibre 3
3. Conceptes claus de la sociologia 5
4. Experiències personals 8
5. Societat com a teatre i persones com a titelles 9
6. Transcurs del temps 9
7. Idea recurrent 10
8. Conclusió 10


1. Introducció
Un cop llegit el llibre Invitació a lasociologia de P, Berger podem arribar a una sèrie de reflexions. Aquest treball està compost per sis idees proposades pel professor per a analitzar i entendre millor alguns dels temes claus de l’assignatura, i a l’hora adonar-nos de la relació que hi ha entre la sociologia i la nostra vida quotidiana, buscant relació amb la nostra vida privada o la d’algun conegut.

2. Explica i comenta tresreflexions del llibre que t’hagin interessat de manera especial i explica el perquè.
Al principi del llibre (pàgines 47-48) quan reflexiona en termes de l’experiència quotidiana de la gent que viu en les grans ciutats sobre la frase “mirar entre bastidors”, a través de les façanes de les estructures socials. Berger diu: “Una de les fascinacions d’una gran ciutat és la diversitat infinita de lesactivitats humanes que tenen lloc darrera de les fileres de blocs de pisos aparentment anònims i indistingibles l’un de l’altre. La persona que viu en una ciutat així s’emporta de tant en tant una sorpresa (i potser un ensurt) en descobrir els exòtics entreteniments als quals es lliuren discretament alguns individus en cases que, a simple vista des de fora, s’assemblen a qualsevol altra casa del mateixcarrer. Després d’haver fet l’experiència un parell de vegades, quan la persona en qüestió es passeja pel carrer a mitjanit, es comença a preguntar què deu estar succeint en aquella habitació on les cortines deixen passar una escletxa de llum. (...) Les façanes de les cases no ens diuen res. No proclamen altra cosa que un cert conformisme arquitectònic amb un grup o una classe social que potser nitan sols viu ja en aquell carrer. Els misteris socials estan amagats darrera les façanes. El desig de penetrar en aquests misteris és quelcom de molt semblant a la curiositat sociològica.”
M’ha cridat l’atenció perquè no imaginava que es pogués fer una comparació entre la curiositat sociològica i una cosa tan simple com el fet d’imaginar que estarà passant en una casa desconeguda, cosa que crecque ha fet la majoria de la gent quan va passejant sense saber que fer, i de sobte, comença a imaginar-se una historia sobre la família que hi viu.

Una mica més endavant (pàgina 94) parlant de control social, Berger diu: “La ridiculització i la murmuració són, tanmateix, potents instruments de control social en grups primaris de tota mena. Moltes societats utilitzen la por al ridícul com un delsprincipals controls sobre els infants: la criatura s’adapta i obeeix, no tant per temor al càstig com perquè no es burlin d’ell. La possibilitat de prendre el pèl a algú sol actuar com a mesura disciplinària eficaç. Qui no s’ha sentit mai glaçat davant la possibilitat de fer el ridícul en una situació social determinada? Quant a la murmuració, resulta particularment contundent a les petitescomunitats, on gairebé tothom viu en una situació de molta visibilitat social, sotmès a la inspecció pertinaç del veïnat. En aquest tipus de comunitats, la murmuració esdevé un dels principals canals de comunicació. Tant la ridiculització com la murmuració poden ésser deliberadament manipulades per qualsevol individu llest que tingui manera d’accedir a les línies de transmissió de la informació.”Aquesta reflexió de Berger m’interessa perquè, fins ara, no havia relacionat mai el fet de ridiculitzar a algú amb la sociologia, de fet, no pensava que tingués relació amb el control social, fins que al llegir el paràgraf me’n he adonat. Suposo, que m’ha cridat molt l’atenció perquè això de ridiculitzar als demés, que a dia d’avui, vindria ser el “bulliyng” sempre ha estat molt present en totes les...