iqsucvsfv

Madame Roland (París, 17 de març de 1754 - 8 de novembre de 1793) fou una celebre dama francesa dels temps de la Revolució.
Malgrat el seu modest naixement, per tal com el seu pare era un mitjàgravador o cisellador de joies i el seu avi matern cap de cuina del marquès de Crégny, rebé una esmerada educació, i assimilava per complet tot el que se li ensenyava. Als quatre anys sabia llegir decarrera i escriure amb relativa facilitat, i tenia pocs anys quan constituïa la seva lectura favorita, a l'extrem de no separar-se del seu llibre estimat, els Homes il·lustres, de Plutarc, traduït perAmyot. En ingressar a la Congregació de Dames del raval de Sant Marcel per rebre l'Eucaristia, tingué un cert moment de misticisme, i la seva estada al convent donà lloc a una Correspondència sostingudaprop de vuit anys amb les germanes Caunet, les quals havia conegut allí, en la qual es reflecteix una història més viva i exacta dels seus sentiments d'aquells anys que en les Memòries escrites méstard amb la compostura i retoc de qui es retrata per a la posteritat.

A l'entusiasme pels herois dels temps antics s'uní per despertar en ella el seu gran amor per la llibertat i el seu odi versl'Antic Règim durant una visita realitzada el 1771 a Versalles, on va viure una setmana a les habitacions d'una cambrera de la delfina, o sigui de Maria Antonieta d'Àustria, que la invità i obsequià enextrem. La mort de la seva mare i el malbaratament de la seva herència per part del seu pare la decidiren a casar-se amb Jean-Marie Roland de la Platière, agregat a la inspecció o servei de lesmanufactures, filòsof a la moda del seu temps i que quasi li doblava l'edat.
Malgrat no sentir pel seu marit només que estimació i respecte, però no amor, es féu el noble propòsit de suplir amb una conductairreprotxable, amb una abnegació filial i sense reserves, l'ardor que li mancava; i des del primer dia es convertí no tan sols en una mestressa feinera, sinó també en una auxiliar dels treballs...