Irredentas. ricard vinyes

Irredentas

Aquest llibre compta amb un gran desplegament d’informació, fonts, testimonis per tal de descriure la crua realitat de les presons durant el final de la Guerra Civil Espanyola (1936-39) i el franquisme (1939-75).
El tema es basa, principalment, en desmantellar i descriure les pèssimes condicions que tenien les dones detingudes a les presons durant la Dictadura de Franco i alsmaltractes constants a les que estaven sotmeses.
Primer de tot, se’ns presenta la presó com el lloc d’aconfitament comú per redimir a les preses polítiques i a les preses“comuns” com ens cita exactament l’autor, Ricard Vinyes.
Degut a la massificació i gran persecució que va patir qualsevol que tingués un mínim indici que fos contrari al règim, se’ns narra com es van haver de distribuiralternativament les detingudes a convents i altres presons provincials que no tenien les condicions mínimes necessàries per albergar a tantes persones. D’això deriva les grans descripcions que aporta l’autor, com que havien d’estar dempeus tot el dia, perquè no hi cabien, etc.
Se’ns remarca, sobretot, la forma inhumana en que les tractaven i les separaven dels seus fills un cop les capturaven. El millor queva poder fer el règim amb els nens, ments joves i trastornables, era agafar-los i reeducar-los en la ideologia del règim, aconseguint així més adeptes sense la intrusió de la família.
Un dels punts més ressaltables a l’hora de parlar de l’actuació franquista és la gran habilitat que han deixat patent a través de la utilització religió. Com ja se sap, un dels principis del Movimiento es que esconsidera un règim proper a l’Esglèsia i que segueix les normes de Déu i de la Institució, per tant, amb aquest instrument al costat van poder pressionar i reeducar aquelles ments equivocades per entendre qui eren els qui havien guanyat i redimir-los. No només es va utilitzar com a ajut alhora d’ocupar convents, sinó que les monges i sacerdots desenvolupaven una feina que coincidia amb les funcionsdels funcionaris: eren els encarregats del dia a dia de les presons, de les seves activitats i com havien de funcionar a partir d’una feble llei del “Govern”.
La religió ha estat un dels instruments més potents del que s’ha servit el règim i això deixa ben clar l’autor quan nombra el dia a dia de les preses i la seva incursió en la reeducació forçada. Un tema de debat pot sorgir quan Vinyes ensdescriu que al principi no es va veure rendiment al fet que les dones, dins la seva condemna, realitzessin treballs i activitats remunerades, però al veure i comprovar que els seu treball tenia sortida a famílies i mercats de la zona (sobretot se’ns nombra el centre de Les Corts de Barcelona), les monges van decidir utilitzar la demagògia per a que aquestes treballessin a canvi de sabó, aliments,etc. Utilitzant-les en aquest aspecte, a part de comportar un bons ingressos per a l’Estat.
Un altre tema interessant per comentar és la feina realitzada pel doctor Vallejo Nágera. L’excel·lentíssim metge-psiquiatra contractat per Franco que es va encarregar de fer un estudi sobre l’estat mental dels detingut gens afortunat, fomentant el que es va conèixer com una tesi de “segregación total” quesegons paraules del propi Ricard Vinyes: “Para salvar a los niños republicanos de sus madres y familiares Vallejo Nágera construyó la tesis de la "segregación total", y  el Estado se encargó de articular una legislación que lo hiciese aplicable”. Queda clar, doncs, la intenció primordial de cert estudi. Calia rescatar la raça hispana i regenerar la raça que es deterioritza a mida que s’avança cap ala democratització. Aquestes idees s’assemblen a l’estil nazi, si bé no en instruments, si en intencions. L’estudi, entre altres coses, afirmava que els republicans, comunistes, etc. tenien una demostrada inferior intel·ligència i que eren propensos al crim, amb tendències a la perversió moral i sexual.
Molts dels fets que es descobreixen en aquest llibre donen pas a un gran debat pel paper...