Islam

Islam

Introducció
L'islam (en àrab: submissió [a les Lleis de Déu] és una religió monoteista abrahàmica, fundada al segle VII a la península aràbiga. Els seus fidels (musulmans) creuen que Déu (en àrab Al·là) va revelar el seu missatge al profeta Mahoma (Muhàmmad) mitjançant l'arcàngel Gabriel. Aquest missatge va quedar plasmat en l'Alcorà, el llibre sagrat d'aquesta religió. El contingutfonamental d'aquesta revelació és que Déu és un i que tot és obra de Déu, així que la finalitat de la vida és sotmetre's a la Seva voluntat per tal de viure-hi en acord i obtenir la Salvació.

Etimologia i significat
Significa literalment, "acceptar, rendir-se o sotmetre's". Així, l'islam representa l'acceptació i submissió davant Déu.
En el propi Alcorà, la paraula ja té diversos significats: enalguns versicles s'emfatitza la qualitat de l'islam com una "convicció interna"
Encara d'altres descriuen l'islam com una acció de "tornar a Déu", més que només una afirmació verbal de fe.

Text i lleis
En l'islam, la visió de la societat és teocràtica, en el sentit en què l'objectiu dels musulmans és seguir "la Llei de Déu a la Terra". Pels creients, totes les esferes de la vida(espiritual, ritual, personal, familiar, política o econòmica) formen una unitat indivisible. Així apareix el concepte de "llei islàmica", la xaria, per ajudar a definir quins comportaments estan d'acord amb la llei divina i quins no. La xaria es basa en les dues fonts documentals musulmanes, l'Alcorà (considerat com la paraula de Déu) i la sunna (l'exemple del Profeta), i quan no troba una resposta prouclara en els textos, utilitza diferents mètodes d'interpretació, constituint així una jurisprudència religiosa

* L’alcorà:
L'Alcorà és el llibre sagrat de l'islam. Per als musulmans conté textualment la paraula de Déu i és considerat com a etern i miraculosament inimitable. En la teologia musulmana, l'autoritat de l'Alcorà ho domina tot.

* La llei islàmica:
La llei islàmica, la xaria,es va desenvolupar per a permetre als fidels de seguir els manaments divins, ja que es considera que en la seva obediència rau l'única possibilitat de salvació. Per a un creient, tots els actes de la vida quotidiana s'han de practicar a la llum d'aquest principi de submissió a Déu. Aquesta llei cobreix doncs tots els àmbits de la vida (des de la manera correcta de vestir-se, l'alimentació, lafamília, el matrimoni, les herències, els contractes, l'economia o el dret penal, fins al dret militar) i defineix bàsicament el que és lícit i el que és il·lícit.

El fiqh és la jurisprudència islàmica que mira d'aclarir, en cada cas, "el què s'exigeix , el que està prohibit, recomanat, desaprovat o merament permès”. Va aparèixer per tal de convertir les directives dels texts sagrats en unalegislació aplicable.

Corrents de pensament
Cal distingir, però, dos corrents dins d'aquest pensament islàmic especulatiu: el kàlam, que tracta sobretot de qüestions teològiques, mirant de demostrar que el missatge alcorànic és més plausible que el dels seus adversaris, i la fàlsafa que, centrant-se en interpretar l'aristotelisme i el neoplatonisme, va defensar el valor superior de la raó per acomprendre aquest mateix missatge i el món en general.

* Escoles teologiques (kàlam)
La primera escola important de teologia islàmica va ser el mutazilisme, que subratllava la compatibilitat entre religió i lògica, defensant la noció de lliure albir i la validesa de l'ús de la raó per a comprendre i explicar la fe. Cap al segle X, però, es va produir una reacció, la dels aixarites; aquestsnegaven el lliure albir, considerant el concepte incompatible amb el poder absolut i la voluntat de Déu, i rebutjaven que la raó humana pogués conduir al coneixement del bé i del mal.

* Filosofia (fàlsafa)
La fàlsafa pot considerar-se una plena disciplina. Aquesta va mirar de conciliar raó, revelació i profetisme, però va acabar topant-se amb l'oposició de certs esperits religiosos, com...