Israel

LA CREACIÓ DE L'ESTAT D'ISRAEL 
 
 

ÍNDEX 
 
 
 
1.  Precedents 
● Textos Sagrats 
● Edat Mitjana 
● Colonialisme 
● Primera i Segona Guerra Mundial 
 
 
2. La creació de l'Estat d'Israel 
● Suports o oposició 
● Conflictes bèl.lics. ( sis guerres àraboisraelianes) 
● El polvorí de l'Orient Mitjà. ( Situació amb els països del voltant) 
● Terrorisme sionista i palestí 
● El Mossad 
 
 3. La realitat actual 
● Paper d'Israel en l'economia i la política actual. 
● Posicions en la geopolítica d'avui. ( Defensors i detractors) 
 
 
4. Conclusions. 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

1. Precedents 
 
Israel: Textos sagrats 

 
Una de les causes que va fer que s’iniciés aquest conflicte entre Israel i els pobles musulmans que rodejaven aquest estat, va ser que Israel va ser colocat a les terres de Canaan després de 
la segona guerra mundial, on hi havia Palestina, el que ells diuen que és la terra promesa.  
 
Ells consideren que han d’habitar aquelles terres, ja que és el que els va dir Moisès després de 
parlar amb Yahvé (Déu) al mont Sinaí. 
Hem de recordar que en l’època dels patriarcas, entre el 2000 i el 1750 aC, tribus seminòmedes procedents de Mesopotània van penetrar en el país de Canaan. Els actes 
heròics dels patriarcas bíblics, que les tradicions nacionals consideren com a grans 
antecessors del poble hebreu; van ser protagonitzats per: Abraham, Isaac i Jacob. Però, si més 
no, només hi ha dos cicles narratius, el de Abraham i el de Jacob; ja que Isaac és inclòs a la 
història del seu pare Abraham, i no ocupa més que un segon lloc. Segons el Gènesis, un dels textos sagrats del judeïsme, Abraham, originari de Mesopotània, va anar cap a Palestina, on la 
seva tribu va proclamar, a la montanya de Judà, que allò seria la terra dels hebreus. 
Entre els temps dels regnes israelites i les ​
conquestes musulmanes​
 del segle VII dC, el territori 
fou conquerit pels ​
assiris​
, els ​
babilonis​
, els ​
grecs​
, els ​
romans​
, els ​
sassànides​
 i els ​
bizantins​
. La presència jueva al territori disminuí després del fracàs de la ​
revolta de Bar Kokhebà​
 contra 
l'​
Imperi Romà​
 el 132 dC i la següent expulsió dels jueus a gran escala. Tot i que la major part 
de la població jueva es concentrà a la regió de ​
Galilea​
 en comptes de ​
Judea​
, la ​
Mixnà​
 i una 
part del ​
Talmud​
, alguns dels texts religiosos més importants del judaisme, foren escrits durant 
aquest període. 
 Yahvé és la divinitat del poble jueu la qual mai ha sigut representada ja que qui ho fés seria 
jutjat de pecador. 
La Torà, que eren les lleis establertes per Yahvé, presenten a Yahvé com a un Déu perfecte 
però preocupat per la humanitat, amb qui vol relacionar­se personalment a Canaan. Però el 
torà no només són les lleis que va dictar Yahvé, sinó que a més a més conté la història del 
poble jueu. 
 Torà vol dir ensenyament, instrucció, guia. Ja que mostra a la persona el camí que ha de seguir 
en la seva vida, el camí cap a Canaan. 
 
S’ha de dir que pels jueus el judeïsme és un concepte més ampli que pot incloure religió, terra, 
nació i cultura, i només pot compendre’s en termes de 4.000 anys d’història. 
 

 
 

 
Colonialisme 
 Desde la Primera Guerra mundial Israel era un protectorat internacional de Gran Bretanya. 
I déspres de que acabes la II Guerra Mundial els jueus europeus impactats per la cració de 
l’Holocaust, es van voler re­agrupar­se i desplaçar­se a Palestina, territori àrab sota un 
comandament britànic on hi vivien ja 600.000 jueus que havien emigrat a principis del segle XX. 
Al 1945 una milícia jueva, ​
Haganah ​
va crear una campanya d’atemptats perque Gran Bretanya es retires i també per promoure un Estat jueu. 
Dos anys més tard l’ONU va proposar la divisió en dos estats: el jueu, on constituia el 55 del 
terreny, i el àrab. 
L'any seguent Ben Gurion, el primer ministre d'Israel proclamà l'Estat d'Isrrael ja que Gran 
Bretanya acabà amb el commandament, i els palestins conjuntament amb els paisos arabs de ...