iuuipoio0





BÀSCULA DE BACTERIS.
Una part del nostre pes correspon als bacteris.
El cos d’un animal és un entorn favorable per el creixement de molts microorganismes que proporcionen nutrients i valors estables de pH i temperatura. El nostre cos està format per 10 bilions de cèl.lules. Necessitem els bacteris per que viuen en el nostre cos per obtnir nutients i vitamines de la dieta o perdefensar-nos de bacteris més violents que ens provoquen infeccions. Cada part del organismo té unes característiques diferents.

MICROBIS QUE PODEM TROBAR ALS METROS.
Paratiditis: Les conegudes galteres les causa el virus del gènere Ruulavirus.també es trasmet per contacte directe, és molt contagió i afecta sobretot nens i adolescents. En adults pot haver-hi complicacions. Un cop exposat el virus, elpacient queda immunitzat per a tota la vida. No hi ha tractament específic i la recueració es produeix en algunes setmanes. Es prevé també amb la vacuna triple vírica.
Xarampió: És molt contagiós i el causa el virus del génere Morbillivirus.L’únic hostatger és l’ésser humà. Fora del cos els virus són molt sensibles, per tant, només són infecciosos durant unes hores, però és tan fácilcontagiar-se’n que la probabilitat és de 90 per cent. Un cop s’ha passat aquesta malaltia, la immunitat dura tota la vida. Es recomana la immunització per mitjà de la vacuna triple vírica.
Varicel.la: El virus Varicelovirus és el causnat d’aquesta malaltia contagiosa. El virus s’adquireix també per contacte amb les vsícules de la pell que apareixen a les dues setmanes. Després de pasar aquesta malaltia,la immunització és per a tota la vida. Tanmateix, el virus quedarà en cèl.lules nervioses de la medul.la espinal, i e spot reactivar i provocar una malaltia denominada herpes. Es recomana vacunar els nens entre els 10 i 12 anys.

EPIDÈMIA:
És una malaltia que apareix en nous casos en una població en un període de temps amb una incidència que sobrepassa substancialment allò que és "normal".Exemple, el sida.

MALALTIES INFECCIOSES:
Lepra: Malaltia crónica causad pel bacteri Mycobacterium leprate.contràriament a la creença popular, potser és la malaltia més difícil de contraure de totes les malalties infeccioses. Apareix ja citada a papirs egipcis i a escrits xinesos del 475ª.C. A Europa, durant l’edat mitjana, va ser un problema important i, tot i que va remetre en els seglesseguents, encara era endémica a Noruega a mitjans del segle XIX, quan Hansen es va descriure el bacil causat a l’any 1873. Històricament, la tedència era aillar els leprosos a les leproses. Els tractaments amb antibiòtics han curat 14 milions de persones les ultimens dues dècades. Tanmateix, cada any apareixen 150.000 nous casos a l’Àfrica, Àsia i Amèrica del Sud; per tant, tot i que vagi declinant, noestem a prop d’eradicar-la.
Còlera: Infecció intestinal causada pel bacteri Vibrio choleroe que allibera una toxina que provoca diarrea i deriva en una deshidratació greu. Si no es tracta d’immediat, per mitjà de la rehidratació del pacient i l’ús d’algns antibiòtics, provoca la mort en la meitat del casos. Aquest bacteri és comú a les aigues de tot l món i s’adquireix en ingerir aigua oaliments contaminats pel bacteri. Les grans epidèmies s’acostumen a relacionar amb la contaminació fecal de l’aigua. La majoria dels pacients - fins al 80% - poden ser tractats adequadament mitjançant l'administració de compostos sàlins de rehidratació oral forçada. Als pacients amb una deshidratació molt severa se’ls tracta mitjançant l'administració de sèrum intravenós. Es pot acompanyar eltractament amb antibiòtics apropiats per a disminuir la durada de la diarrea, reduir el volum dels líquids de rehidratació necessaris i escurçar la durada de l'excreció de Vibrio. El tractament amb antibiòtics de comunitats infectades, o "la quimioprofilaxi en massa", no té cap efecte sobre la prevenció i propagació del còlera. Fins i tot poden tenir efectes adversos per l'augment de la resistència als...