Jacint vedaguer

Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig de 1845 – Vallvidrera, 10 de juny de 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponentde la Renaixença. El bisbe Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.
Va ser el cinquèfill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 13 anys ingressà al Seminari de Vic. En aquella època, i més en una família profundament religiosa com la de Verdaguer, era costum induir elsfills a que ingressessin en l'església apostòlica, car els assegurava una professió pel futur proper. Tot i així, el 1859 s'escapà del seminari i de casa seva per fer de soldat, ja que li agradavamolt l'armament militar (arreglava pistoles i fusells), però després de trobar-lo a Figueres reemprengué la seva carrera de sacerdot al seminari.
De mica en mica, el jove Verdaguer va coneixent elsclàssics que li ensenyen al seminari i els escriptors del romanticisme, i al mateix temps, en part gràcies al seu amic Jaume Colell, comença a freqüentar els clubs d'altern de Vic, en especial el CercleLactari i les reunions dels estudiants universitaris en tornar a Vic. Mentre segueix estudiant, i fent de mestre i de pagès, comença a escriure nombrosos poemes, així com a recollir cançons populars.D'aquesta època en queden els poemes amb un component amorós més marcat, de fet no foren publicats fins el 1925, 23 anys després de la seva mort sota el títol de Jovenívoles. El mateix Verdaguer elsamagava sota d'una biga de la seva cambra per por de què algú pogués observar-los, car no eren poemes que corresponguessin a la seva condició de capellà. El 1864 concursa per primera vegada als JocsFlorals, però passa totalment desapercebut. En canvi, l'any següent, torna a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions, i dues d'elles són premiades. En anar a recollir els...