Jacint Verdaguer

Prosa
Jacint Verdaguer va conrear la prosa, camp en el qual se'l pot considerar el millor autor català del segle XIX: rondalles, records, llibres de viatges i articles periodístics, com elsaplegats a “en defensa pròpia”, en donen testimoni. Si bé al segle XIX se'l va valorar sobretot com a poeta, els grans autors del segle XX el reivindicaren fonamentalment com a prosista: , deia Josep Pla,un dels més grans prosistes del segle XX.
Les publicacions dels seus escrits eren de caràcter autobiogràfic, amb descripcions d'escenes de la vida rural de la seva comarca nadiua, aquests primersescrits en prosa tenen un valor excepcional: Verdaguer es mostra en ells amb una seguretat lingüística i amb una capacitat descriptiva molt superiors a les de la prosa catalana de seva època, i no sónmolt diferents als seus posteriors llibres en prosa.
No obstant això, fins l'any 1887 Verdaguer no publicar cap obra en prosa. El primer títol que va donar a la impremta va ser Excursions i viatges,que contenia les anotacions dels itineraris de Verdaguer pel Pirineu català, les impressions del creuer que el poeta va fer, el 1883, amb el segon marquès de Comillas per les costes africanes delMediterrani, i les observacions del viatge per les principals capitals europees realitzat l'any següent en companyia de l'industrial i mecenes català Eusebi Güell. Complerts els quaranta anys, el poetaVerdaguer es va donar a conèixer com excel · lent prosista, amb gran domini dels recursos lingüístics i una notable aptitud per a la descripció. La primavera de 1886, acompanyat del canonge-icientífic-barceloní Jaume Almera, Verdaguer emprèn un viatge a Palestina i Egipte, el fruit literari serà el Dietari d'un pelegrí a Terra Santa (1889). Les anotacions d'aquest «pelegrinatge» evidencien claramentuna preocupació estilística, tot i que en la nota proemial l'autor confessi no haver pretès escriure «un llibre d'impressions, com ara s'estila, encara que aquest tingui amb ells alguna semblança»....