Jacint Verdaguer

Característi-ques de la poesia romàntica i Jacint Verdaguer
Noms i Cognoms: Elizabeth Webb
Jaume Grimalt
Adina Bizechi
Jacint Verdaguer i SantalóJacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, 10 de juny del 1902) és un dels més grans poetes que han donat les lletres catalanes, i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També es coneix en Jacint Verdaguer com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.

Biografia
Va ser elcinquè fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 13 anys ingressà al Seminari de Vic. En aquella època, era costum induir els fills que ingressessin en l'església apostòlica, car els assegurava una professió per al futur proper. Tot i així, el 1859 s'escapà del seminari i de casa seva per fer de soldat, ja que li agradava molt l'armament militar (arreglava pistoles i fusells), peròdesprés de trobar-lo a Figueres reemprengué la seva carrera de sacerdot al seminari.
El jove Verdaguer va coneixent els clàssics que li ensenyen al seminari i els escriptors del romanticisme, i gràcies al seu amic Jaume Collell, comença a freqüentar els clubs d'altern de Vic, en especial el Cercle Lactari i les reunions dels estudiants universitaris en tornar a Vic. Mentre continua estudiant, ifent de mestre i de pagès, comença a escriure nombrosos poemes, així com a recollir cançons populars. No foren publicats fins el 1925, 23 anys després de la seva mort, sota el títol de Jovenívoles. El mateix Verdaguer els amagava en una biga de la seva cambra per por que algú pogués llegir-los, car no eren poemes que corresponguessin a la seva condició de capellà.
El 1864 concursa per primeravegada als Jocs Florals, però passa totalment desapercebut. En canvi, l'any següent, torna a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions que són premiades. Un any més tard, n'hi premien dues més. En anar a recollir els premis començà la llegenda del jove poeta, car es presentà vestit amb la indumentària típica de la pagesia: roba de pana i barretina vermella. És seguramentaquesta imatge la que ha esdevingut més simptomàtica d'ell, car representava la noblesa i la capacitat cultural del poble català, en especial en el món rural; dos dels pilars bàsics del moviment ideològic de la Renaixença. És també en aquesta època quan es produeix un endarreriment en els seus estudis: suspèn Teologia al Seminari. L'any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.Ordenació sacerdotal
El 24 de setembre del 1870 és ordenat sacerdot a Vic i, l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Poc després és nomenat vicari de Vinyoles d'Orís, on viu un dur episodi relacionat amb la Tercera Guerra Carlina: el seu rector, carlí radical convençut, marxa amb una partida carlina i Verdaguer es troba enmig d'un enfrontament entrecarlins i liberals, en el qual la seva vida corre perill. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim, i l'any següent embarca a Cadis rumb a l'Havana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas, amo de la companyia que l'havia contractat. Als 32 anys, el jurat dels JocsFlorals li concedeix el premi extraordinari de la Diputació de Barcelona pel poema L'Atlàntida. És la consagració de Verdaguer com a poeta.
L'any 1880, per haver guanyat tres primers premis als Jocs Florals, és proclamat Mestre en Gai Saber. Aquell mateix any publica el llibre Montserrat. Als 39 anys viatja a París, Suïssa, Alemanya i Rússia. El 21 de març del 1886, als 41 anys, el bisbe Morgades el...