Jacint Verdaguer

JACINT VERDAGUER
PROSA:
DIETARI D’UN PELEGRÍ A TERRA SANTA:
Ma estimada mare, que al cel sia, era molt afectada a llegir El 
Devoto peregrino, del P. Castillo, llibre que's trobava en tots elsescons 
i llibreries de la plana de Vich. Oint-lin jo llegir algun passatge bonic, 
desde sa falda, sentí naixer en mi'l somni, llavors tant llunyà com
falaguer, de veure la Terra Santa. El somnillunyà se m'es acostat, i, 
grat sia a Déu, he pogut regalar-men tot l'Abril i Maig de 1886. Els 
records que'n guardo duraran més que'l somni: espero que seran eterns. No 
hi aní a escriure capllibre d'impressions com ara s'estila, per més que 
aquest ne tinga'l tirat, ni menys a cercar inspiracions pera cap poema, 
com ho digué en prosa algun periodic i en vers la llorejada poetisa Monserdà en Lo llorer de Vinyoles: 
Si tant enciseres són 
les flors fins avui descloses, 
Déu guardi les que en llevor 
de Jerusalem ens porta. 

Francament, tinc de confessar que mon viatge era mésinteressat: jo 
hi anava a cercar quelcom més que quatre flors esfulladices de poesia. Jo 
volia veure de més aprop i sentir i banyar-me en el sol de Palestina, no'l 
sol material, sinó aquell solque no s'ha post ni s'ha de pondre, el sol 
de tots els cors, de totes les inteligencies, el veritable centre de 
l'univers. Tres viatges tenia jo fets llavors: un a America, cercant la 
salutperduda per mi; altre a Tanger i a Argelia, cercant-la per un amic 
estimat; i el tercer al Nord ab no menys bona i agradable companyia. 
Fallava'l quart braç, o diguem el cap a l'immensa creu quehavia formada 
en la terra ab mos viatges, i li posí dignament ab el millor de tots, el 
de Jerusalem. Els tres primers enfortiren mon cos delicat i enriquiren mon 
esperit, més deixaren mon cor buit iassedegat sempre de veure quelcom més 
que mars i terres i ciutats, formiguers de gent. L'anada a Terra Santa 
m'ha apagada aqueixa sed i ja no desitjo ni espero fer altre viatge que'l 
de...