Jacint Verdaguer

Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló va néixer al municipi Folgueroles el 17 de maig del 1845 i va morir al Vallvidrera el 10 de juny del 1902. També es coneix com Mossèn Cinto Verdaguer pel fet dehaver sigut sacerdot. Ingressà als 10 anys al seminari de Vic, conegué els clàssics que li ensenyen i els escriptors del romanticisme i començà a freqüentar a grups literaris de Vic. Aprengué llatí, amés a més, tenia coneixements de literatura profunds. El 1864 concursà per primera vegada als Jocs florals, passa totalment desapercebut. L’any següent hi torna participar amb quatre composicions,aquestes reben premis de reconeixement però amb falta de perfeccionament. Un any més tard li premien dues més. Li troben una malaltia que li provoca maldecap per això li comuniquen que se’n vagi de Vic.Viatja mitjançant vaixell. Durant aquell època s’inspira fa esbossos de l’Atlàntida. Queda com capellà de la família Comillos i la seva funció era donar almoina. La gent s’aprofitava de les ajudes deJacint Verdaguer. Va escriure Canigó quan viatjà a Terra Santa. Allà fa un canvi de personalitat perquè es dona tota la culpa a ell mateix i li afecta la seva malaltia. Va arribar a autotortures iexorcismes per això varen perdre la paciència el bisbe i la família Comillos. Ell demana perdó al bisbe i aquest li dona el dret a fer missa. Els amics el varen enviar a Vallvidrera on a la vila de Joanafinalment mor. L’Atlàntida, 1877, és un poema de Jacint Verdaguer format per 10 cants, una introducció i una conclusió, que narra les peripècies d’Hèracles per Iberia, l’enfonsament del continent delatlants, la creació del Mar Mediterrani i el final descobriment de les Amèriques. Abans de donar per acabat el poema, havia fet dues proves. En la introducció narra com Colom després d’un naufragiarriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l’enfonsament de l’Atlàntida. Aquesta narració ocupa els deu cants. La conclusió inclou el pressentiment de Colom de la futura...