Jacint verdaguer

JACINT VERDAGUER
Introducció
Jacint Verdaguer ( Folgueroles , 1845 - Vallvidrera , 1902 ) és l'escriptor català més important i representatiu del segle XIX . Des d'una posició catòlica i conservadora , va contribuir a la Renaixença catalana amb una obra que comprèn poesia èpica i lírica , prosa narrativa i periodística i literatura de viatges , per la qual va tenir una enorme repercussiópopular , incomparable a l'època. Internat al seminari de Vic , on va cursar la carrera eclesiàstica , es va familiaritzar amb la retòrica i els clàssics i s'inicia en l'escriptura poètica.
El jocs florals tenen com a objectiu potenciar i estimular l'expressió i la producció escrita i al mateix temps fomentar i difondre una tradició cultural pròpia i arrelada al país. L’any 1877 va ser més queimportant per a la història dels Jocs Florals de Barcelona perquè marcà el punt culminant del procés de Renaixença per al poema èpic L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
De Jacint Verdaguer podem destacar els poemes èpics com l’Atlàntida i el Canigó on donen una gran fractura romàntica amb les característiques com el temperament idealista i rebel, el nacionalisme, la nostàlgia i l’enyorança, l’atraccióper la natura i la concepció romàntica de la poesia.. El poema èpic del Canigó és una llegenda romàntica que exalça els orígens cristians de Catalunya i va ser considerada l'epopeia nacional del país on narra les aventures de Gentil , que seduït per la reina de les fades que simbolitzen el món demoníac de l'infidel musulmà , incompleix els seus deures cavallerescos . En el seu transcurs , Flordeneumostra al protagonista la bellesa del Pirineu , i al final els cristians expulsaran de Canigó, símbol de la pàtria catalana , a les fades , alliberant al protagonista del malefici que el tenia sotmès. L’altre poema èpic és Atlàntida on narra les aventures d’un jove anomenat Colom que després d’un naufragi arriba a les costes peninsulars i un ermità li explica la història de l’enfonsament del’Atlàntida. Amb aquesta narració Jacint Verdaguer el van proclamar guanyador dels jocs florals en tres àmbits: la fe, la pàtria i l’amor on el nomenen Mestre en gai saber.
Aquest poema se situa en el període conegut com la Renaixença. Aquesta etapa es caracteritza perquè va significar l’intent de recuperar la identitat nacional i el català com a llengua de cultura, identificar llengua i nació ifonamentar l’aparició de nous escriptors. La importància de Verdaguer consisteix en el fet de representar la recuperació de la poesia culta en català després de tres segles de decadència. Va significar el mateix que Ramon Llull a l’edat mitjana: es pot considerar el creador de la llengua literària contemporània. És considerat un autor molt destacat en aquesta etapa ja que va tenir una gran estimapopular.

Conclusió
Verdaguer va escriure així mateix en prosa, és tan admirable en la prosa com en el vers, es pot dir que ha estat ell el veritable creador del català modern, i la seva poesia com la seva prosa són d'una profunda arrel popular. Del poble va prendre les seves llegendes i els seus conselles, els seus primers versos són, en general, imitacions de cançons populars, i l'element popularper el continu contacte amb la terra, es troba, amb més o menys força, en totes les seves obres, i fins i tot en aquelles que, com L'Atlàntida o Canigó semblen acceptar menys.
Poema Jacint Verdaguer --> Epíleg. Los dos campanars
Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies,
Mercèvol, Serrabona i Sant Miquel,
i tu, decrèpit Sant Martí, que omplies
aqueixes valls de salms i melodies
la terrad'àngels i de sants lo cel?
Doncs ¿què n'heu fet , oh valls!, de l'asceteri,
escola de l'amor de Jesucrist?
On és, oh soledat!, lo teu salteri?
On tos rengles de monjos, presbiteri,
que, com un cos sens ànima, estàs trist?
D'Ursèol a on és lo Dormitori?
La celda abacial del gran Garí?
On és de Romualdo l'oratori,
los palis i retaules, l'ori evori
que entretallà ha mil anys cisell diví?...