Jacint Verdaguer

Jacint Verdaguer i Santaló
Jacint Verdaguer i Santaló
Jacint Verdaguer 140x190.jpg
Mossèn Cinto Verdaguer cap el 1865.
Naixement 17 de maig de 1845
Folgueroles, Osona
Mort 10 de juny de 1902 (als 57 anys)
Vallvidrera, Barcelona
Activitat Poeta, sacerdot
Obres principals L'Atlàntida, Canigó
Premis Mestre en Gai Saber, després de guanyar els Jocs Florals
Signatura Firma autógrafa deJacinto Verdaguer.jpg
Lingüística catalana
Dialectes[mostra]
Gramàtica[mostra]
Literatura[mostra]
Lingüistes[mostra]
Institucions[mostra]

Portal del català
Vegeu aquesta plantilla
Jacint Verdaguer i Santaló (Folgueroles, Osona, 17 de maig del 1845 – Vallvidrera, Barcelonès, 10 de juny del 1902) fou un poeta i prevere català. Se'l considera un dels més grans poetes que han donat les lletrescatalanes i el màxim exponent de la Renaixença. El bisbe Josep Torras i Bages el va qualificar de Príncep dels poetes catalans. També se'l coneix com a Mossèn Cinto Verdaguer, pel fet de ser sacerdot.
Biografia[modifica | modifica el codi]
Jacint va ser el tercer fill de vuit, dels quals només en sobrevisqueren tres. Als 11 anys ingressà al Seminari de Vic. En aquella època, i més en unafamília profundament religiosa com la de Verdaguer, era costum induir els fills que ingressessin en l'església catòlica, car els assegurava una professió pel futur. Tot i així, el 1859 s'escapà del seminari i de casa seva per fer de soldat, però després de trobar-lo a Figueres reprengué la seva carrera de sacerdot.

De mica en mica, el jove Verdaguer conegué els clàssics que li ensenyen al seminari iels escriptors del romanticisme, i al mateix temps, en part gràcies al seu amic Jaume Collell, comença a freqüentar grups literaris de Vic, en especial el Círcol Literari i les reunions dels estudiants universitaris en tornar a Vic. Mentre continua estudiant, i fent de mestre i de pagès, comença a escriure nombrosos poemes, així com a recollir cançons populars. D'aquesta època en queden els poemesamb un component amorós més marcat. De fet no foren publicats fins al 1925, 23 anys després de la seva mort, sota el títol de Jovenívoles. El mateix Verdaguer els amagava en una biga de la seva cambra per por que algú pogués llegir-los, car no eren poemes que corresponguessin a la seva condició de capellà.

El 1864 concursa per primera vegada als Jocs Florals, però passa totalment desapercebut.En canvi, l'any següent, torna a participar en els Jocs Florals de Barcelona amb quatre composicions que són premiades. Un any més tard, n'hi premien dues més. En anar a recollir els premis començà la llegenda del jove poeta, car es presentà vestit amb la indumentària típica de la pagesia: roba de pana i barretina vermella. És segurament aquesta imatge la que ha esdevingut més simptomàtica d'ell,car representava la noblesa i la capacitat cultural del poble català, en especial en el món rural; dos dels pilars bàsics del moviment ideològic de la Renaixença. És també en aquesta època quan es produeix un endarreriment en els seus estudis: suspèn Teologia al Seminari. L'any següent torna a guanyar dos premis en els mateixos Jocs Florals.

Ordenació sacerdotal[modifica | modifica el codi]Verdaguer vist per Ramon Casas (MNAC).
El 24 de setembre del 1870 és ordenat sacerdot a Vic i, l'octubre d'aquell mateix any, canta la seva primera missa a l'ermita de Sant Jordi. Poc després és nomenat vicari de Vinyoles d'Orís, on viu un dur episodi relacionat amb la Tercera Guerra Carlina: el seu rector, carlí radical convençut, marxa amb una partida carlina i Verdaguer es troba enmig d'unenfrontament entre carlins i liberals, en el qual la seva vida corre perill. Als 28 anys entra de capellà a la Companyia Transatlàntica perquè li havien recomanat per a la seva salut el clima marítim, i l'any següent embarca a Cadis rumb a l'Havana. Finalment s'estableix a Barcelona, com a capellà de la família del marquès de Comillas, amo de la companyia que l'havia contractat. Als 32 anys, el...