Jacint Verdaguer

Hola, em diuen Mossèn Jacint Verdaguer i Santaló i vaig nàixer a Folgueres (Osuna) el 17 de maig de 1845 i vaig morir el 10 de juny de 1902als 57 anys a Vallvidrera (Barcelona). També em coneixen com a Mossèn Cinto Verdaguer pel fet que vaig ser sacerdot. Sóc el màxim exponent de laRenaixença i un dels grans poetes que ha donat les lletres catalanes.
Era el tercer fill de vuit, del quals sols en sobrevisqueren tres. Lameua família és molt religiosa i per això als 10 anys vaig ingressar a un seminari. Després d’uns anys em vaig escapar i quan tenia 20 anys vaigguanyar quatre premis als Jocs Florials i uns altres dos a l’any següent. Als 25 anys m’ordenen sacerdot i quan en tenia 26, la meua mare vamorir. Des que vaig complir 28 anys fins que la meua vida acabara vaig publicar molts llibres, entre els que destaquen “L’Atlàntida”, “Oda aBarcelona”, “Canigó” i “Monserrat”. Al 1877 em van donar un altre premi del Jocs Florials i al 1880 sóc proclamat “Mestre en Gai Saber”. Sis anysdesprés em coronen com a “Poeta de Catalunya”. Vaig viatjar a Terra Santa i abans a Roma. Al 49 anys, em vaig instal·lar al santuari de laGleva, que vaig deixar 1 any després. Al 1902 vaig morir per tuberculosi.
La meua mort em tornà la grandesa i el meu enterrament fou un gran actemultitudinari.
Entre els premis que he guanyat al llarg de la meua vida destaca el “Mestre en Gai Saber”, després de guanyar els Jocs Florals.