Jacint Verdaguer
Páginas: 7 (1660 palabras)
Publicado: 5 de mayo de 2015
Àrea de Llengua i literatura catalanes
JACINT VERDAGUER, un poeta per al poble
(Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902)
Jacint Verdaguer era el tercer de vuit germans, els tres primers dels quals van sobreviure. Els seus pares eren camperols.
El 1855, ingressa al seminari de Vic. Als 18 anys, se’n va a viure a can Tona, on fa de mestre i ajuda al camp. És precisament aquí on comença aescriure.
Als 20 anys, el 1865, es presenta als Jocs Florals de Barcelona,
vestit de pagès. Hi va guanyar dos premis.
Després de múltiples vacil·lacions, Verdaguer decideix fer-se capellà, i
el 7 d’octubre de 1870, va celebrar la primera missa.
De 1870 a 1885, és la seva època daurada.
Va exercir de capellà en una església que tenia al costat un dolmen
prehistòric; aquest entorn l’ajuda ajustificar la seva poesia: l’església l’ajuda a justificar la seva poesia cristiana, mentre que el dolmen l’ajuda a justificar la seva poesia pagana.
El 1871, comença a escriure el seu primer poema èpic: L’Atlàntida. Aquest mateix any, agafa una anèmia cerebral, que li fa deixar la vida parroquial per poder anar al metge, a Barcelona. No n’obté cap resultat.
El 1874 rep la Viola d’or als Jocs Floralsde Barcelona. A finals d’any, per refer-se dels seus problemes de salut, s’embarca a Cadis cap a l’Habana, com a capellà de la companyia Transatlàntica. Durant dos anys, fa nou vegades el trajecte Cadis-Habana, amb els vaixells d’Antoni López, futur Marquès de Comillas. En aquests viatges, escriu un dels seus poemes més coneguts, “L’emigrant”, on expressa els seus sentiments.
El maig de 1877rep el premi extraordinari als Jocs Florals per l’obra de L’Atlàntida, obra que va enllestir en un dels seus viatges en vaixell. Aquesta obra va representar la consolidació de la Renaixença i va convertir Verdaguer en un gran poeta dins i fora de Catalunya.
L’Atlàntida, que va ser publicada de manera definitiva el 1878, barreja dos temes: el de Colom i el descobriment d’Amèrica, i el dels atlants.Aquest llibre consta d’una introducció, seguida de deu cants i una conclusió.
El 1878, el Marquès de Comillas converteix Verdaguer en el capellà de la família i es fa càrrec de l’edició de L’Atlàntida, que també incloïa la versió castellana de l’obra.
El 1879, publica l’obra Idil·lis i cants místics.
El 1880 Verdaguer participa molt activament en la celebració del mil·lenari de la fundació deMontserrat i contribueix molt activament en la difusió de Montserrat. Alguns dels poemes més emblemàtics d’aquest moment són «El Virolai» i «La mort de l’escolà».
El 1883 s’instal·la definitivament a Barcelona i també acompanya el segon marquès de Comillas en un viatge pel Marroc, Algèria i Mallorca. El 1884 fa un viatge per les principals ciutats europees, acompanyant el mecenes Eusebi Güell.Entre 1882 i 1883 Verdaguer va començar una sèrie de caminades pel Pirineu, per tal de poder elaborar el seu segon poema èpic: Canigó, publicat definitivament el 1885.
El Canigó és considerada la millor obra poètica de Verdaguer. Hi barreja dos nuclis narratius: l’històric i el llegendari. En aquesta obra ens expressa tota la seva religiositat, catalanitat i identificació amb lanatura.
Resum de l’argument: Apartat dels cants:
Al Rosselló, mentre s'està celebrant una festa, arriben notícies que els àrabs estant envaint el territori. Tothom es posa en moviment per defensar la terra; entre ells Gentil, fill de Tallaferro i enamorat de la pastora Griselda, que, acompanyant el seu oncle Guifré, se'n va a lluitar.
Al Canigó, Gentil, que s'ha quedat sol, és encisat per lafada Flordeneu que li fa contemplar el Pirineu -extensament poetitzat. Segueixen les gestes de Tallaferro, que acaba presoner dels àrabs i després s'escapa i plora la suposada mort del seu fill. Els cants VI i VII són els cants d'exaltació de la terra de les fades de les diferents comarques pirinenques durant el casament de Gentil i Flordeneu. Finalment, Guifré troba Gentil cobert de flors i encara...
JACINT VERDAGUER, un poeta per al poble
(Folgueroles, 1845 – Vallvidrera, 1902)
Jacint Verdaguer era el tercer de vuit germans, els tres primers dels quals van sobreviure. Els seus pares eren camperols.
El 1855, ingressa al seminari de Vic. Als 18 anys, se’n va a viure a can Tona, on fa de mestre i ajuda al camp. És precisament aquí on comença aescriure.
Als 20 anys, el 1865, es presenta als Jocs Florals de Barcelona,
vestit de pagès. Hi va guanyar dos premis.
Després de múltiples vacil·lacions, Verdaguer decideix fer-se capellà, i
el 7 d’octubre de 1870, va celebrar la primera missa.
De 1870 a 1885, és la seva època daurada.
Va exercir de capellà en una església que tenia al costat un dolmen
prehistòric; aquest entorn l’ajuda ajustificar la seva poesia: l’església l’ajuda a justificar la seva poesia cristiana, mentre que el dolmen l’ajuda a justificar la seva poesia pagana.
El 1871, comença a escriure el seu primer poema èpic: L’Atlàntida. Aquest mateix any, agafa una anèmia cerebral, que li fa deixar la vida parroquial per poder anar al metge, a Barcelona. No n’obté cap resultat.
El 1874 rep la Viola d’or als Jocs Floralsde Barcelona. A finals d’any, per refer-se dels seus problemes de salut, s’embarca a Cadis cap a l’Habana, com a capellà de la companyia Transatlàntica. Durant dos anys, fa nou vegades el trajecte Cadis-Habana, amb els vaixells d’Antoni López, futur Marquès de Comillas. En aquests viatges, escriu un dels seus poemes més coneguts, “L’emigrant”, on expressa els seus sentiments.
El maig de 1877rep el premi extraordinari als Jocs Florals per l’obra de L’Atlàntida, obra que va enllestir en un dels seus viatges en vaixell. Aquesta obra va representar la consolidació de la Renaixença i va convertir Verdaguer en un gran poeta dins i fora de Catalunya.
L’Atlàntida, que va ser publicada de manera definitiva el 1878, barreja dos temes: el de Colom i el descobriment d’Amèrica, i el dels atlants.Aquest llibre consta d’una introducció, seguida de deu cants i una conclusió.
El 1878, el Marquès de Comillas converteix Verdaguer en el capellà de la família i es fa càrrec de l’edició de L’Atlàntida, que també incloïa la versió castellana de l’obra.
El 1879, publica l’obra Idil·lis i cants místics.
El 1880 Verdaguer participa molt activament en la celebració del mil·lenari de la fundació deMontserrat i contribueix molt activament en la difusió de Montserrat. Alguns dels poemes més emblemàtics d’aquest moment són «El Virolai» i «La mort de l’escolà».
El 1883 s’instal·la definitivament a Barcelona i també acompanya el segon marquès de Comillas en un viatge pel Marroc, Algèria i Mallorca. El 1884 fa un viatge per les principals ciutats europees, acompanyant el mecenes Eusebi Güell.Entre 1882 i 1883 Verdaguer va començar una sèrie de caminades pel Pirineu, per tal de poder elaborar el seu segon poema èpic: Canigó, publicat definitivament el 1885.
El Canigó és considerada la millor obra poètica de Verdaguer. Hi barreja dos nuclis narratius: l’històric i el llegendari. En aquesta obra ens expressa tota la seva religiositat, catalanitat i identificació amb lanatura.
Resum de l’argument: Apartat dels cants:
Al Rosselló, mentre s'està celebrant una festa, arriben notícies que els àrabs estant envaint el territori. Tothom es posa en moviment per defensar la terra; entre ells Gentil, fill de Tallaferro i enamorat de la pastora Griselda, que, acompanyant el seu oncle Guifré, se'n va a lluitar.
Al Canigó, Gentil, que s'ha quedat sol, és encisat per lafada Flordeneu que li fa contemplar el Pirineu -extensament poetitzat. Segueixen les gestes de Tallaferro, que acaba presoner dels àrabs i després s'escapa i plora la suposada mort del seu fill. Els cants VI i VII són els cants d'exaltació de la terra de les fades de les diferents comarques pirinenques durant el casament de Gentil i Flordeneu. Finalment, Guifré troba Gentil cobert de flors i encara...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.