Jaja

L'estructura molecular dels materials s'analitza mitjançant potents microscopis. El grau d'acabat superficial es denomina rugositat, i es verifica amb uns instruments electrònics anomenats rugosímetres.

La rugositat superficial és el conjunt d'irregularitats de la superfície real, definides convencionalment en una secció on els errors de forma i les ondulacions han estat eliminats. Les pecesmecanitzades per arrencada de encenall s'aconsegueix determinat grau de qualitat superficial que és millorat en un posterior acabat amb mètodes abrasius de rectificat i lapejat. La unitat de rugositat és la micra o micró (1 micra = 1 µm = 0,000001 m = 0,001 mm) i s'utilitza la micro-polzada en els països anglosaxons. La tolerància superficial s'indica en els plànols constructius de les pecesmitjançant signes i valors numèrics, d'acord a la normes de qualitat existents.

Les normes de rugositat són les següents: DIN 4762, DIN 4768, DIN 4771, DIN 4775, l'abast de la rugositat de superfícies es troba en la norma DIN 4766-1. Els rugosímetres mesuren la profunditat de la rugositat mitja Rz, i el valor de la rugositat mitja Ra expressada en micres.

Els rugosímetres poden oferir la lectura dela rugositat directa en una pantalla o indicar-la en un document gràfic.

Ra: el valor mitjà de rugositat en µm és el valor mitjà aritmètic dels valors absoluts de les distàncies del perfil de rugositat de la línia intermèdia de la longitud de mesurament. El valor mitjà de rugositat és idèntic a l'altura d'un rectangle on la seva longitud és igual a la longitud total lm i això al seu torn ésidèntic amb la superfície de la suma que existeix entre el perfil de rugositat i la línia intermèdia.
Rz: mitjana de la profunditat de la rugositat en µm (mitjana aritmètica de cinc profunditats singulars consecutives en la longitud de mesurament).
Assajos per ultrasons[modifica | modifica el codi]
Un material pot, alhora, transmetre i reflectir ones elàstiques. Un transductor ultrasònic fet dequars, titanat de bari o sulfat de liti aprofita l'efecte piezoelèctric per a introduir una sèrie de polsos elàstics a alta freqüència en el material, pel general per sobre dels 100000 Hz. Els polsos creen una ona de deformació per compressió, que es propaga a través del material. L'ona elàstica es transmeti a través del material a una velocitat que depèn del mòdul d'elasticitat i de la densitat delmateix. En el cas d'una barra prima. v= i(Eg/ρð Per a polsos que es propaguen en materials més gruixuts es requereixen expressions més complicades. S'utilitzen pel comú tres tècniques per a inspeccionar ultrasònicament un material:

Mètode de pols i ressò, o de reflexió, es genera un pols ultrasònic que és transmès a través del material. Quan l'ona elàstica xoca amb una interfase, part de l'onaes reflecteix, tornant al transductor. En un oscil·loscopi és possible desplegar tant el pols inicial com el reflectit. Del desplegui, es mesura el temps requerit per al viatge d'anada i volta, amb el que es pot calcular la distància a la qual es troba la interfase. De no existir falles en el material, el fes es reflectirà des del seu costat oposat i la distància serà dues vegades l'espessor dela paret, mentre que movent el transductor sobre la superfície, podem conèixer, també la longitud de la discontinuïtat.
Mètode de transmissió d'un pols a través del mig, en un transductor es genera un pols ultrasònic i mitjançant un segon transductor es detecta en la superfície oposada. Els polsos inicials i els transmesos es despleguen en l'oscil·loscopi. La pèrdua d'energia entre el pols iniciali el transmès depèn de si existeix o no discontinuïtat dintre del material.
Mètode de ressonància s'utilitza la naturalesa ondulatòria de l'ona ultrasònica. Es genera una sèrie de polsos que viatgen com ona elàstica a través del material. Seleccionant una longitud d'ona o freqüència de manera que l'espessor del material sigui un múltiple sencer de mitges longituds d'ona, es produeix una ona...