jaja

El Nou Vestit De l’Emperador





Dolores Missón Garrone
Llengua Catalana
El vestit nou de l'emperador
Hi havia una vegada un emperador la major afició del qual eren els vestits. Tenia moltíssims, i passava hores i hores provant-se'ls i mirant-se en el mirall.
Tot i ser tan vanitós, no era mal governant, i els seus súbdits l'estimaven. Un dia es van presentar davant de l'emperador unparell de murris que afirmaven ser grans (5)sastres. Van dir que podien confeccionar per a ell un vestit meravellós, quelcom únic i mai vist que el convertiría en l'admiració del món sencer.

- I a més de ser el vestit més bell que pugueu imaginar, les seves propietats màgiques us seran molt útils - va dir un dels dos murris.
(10) - Sens dubte - va afegir l'altre -, doncs el vestit que us oferimnomés podrà ser vist per les persones intel·ligents.
- Realment , un vestit així em seria molt útil - va dir l'emperador -, perquè em permetria distingir als necis dels savis, la qual cosa és molt important per a un monarca.... Digueu-me el que necessiteu per a fer-me aquest vestit i poseu-vos ràpidament a (15)treballar en els telers del palau.
Els murris van demanar gran quantitat d'or, joiesi seda, es van instal·lar en els telers i van fingir estar teixint, encara que no feien més que repetir gestos i moure les màquines amb les mans buides, com si treballessin amb fils invisibles.
A mesura que anaven passant els dies, l'emperador estava més nerviós, perquè (20)anhelava tenir el meravellós vestit.
Un matí, va demanar al seu primer ministre que s'acostés als telers per a veure comanava la fabricació del teixit màgic. L'ancià es va dirigir a les habitacions on estaven instal·lats els telers de palau i va veure als dos homes movent-se afanyadament, encara que sense res a les mans.
(25) Molt sorprès, el ministre es va acostar a ells disposat a preguntar-los què estaven fent, però abans que pogués parlar, un dels murris li va dir:
- Quin honor que el primer ministre vingui acontemplar el nostre treball! Us agrada el teixit?
El ministre anava a dir que no veia res, però per por a passar per panoli va dir que era (30) preciós.
Com els murris havien dit que només les persones intel·ligents podrien veure el vestit màgic, el ministre no es va atrevir a dir-li a l'emperador que no havia vist res de res; li va explicar les majors meravelles sobre el teixit que els dos homeestaven preparant, i l'emperador va quedar molt satisfet.
(35) Poc després, els dos murris es van presentar davant del monarca i li van dir que necessitaven més or i joies per al vestit. Al principi l'emperador es va mostrar sorprès, però com el seu ministre havia parlat tan bé del teixit, va acabar per donar-los el que demanaven.
Els dos murris van anunciar que el teixit estava preparat i quehavien començat a cosir (40) el vestit, i als pocs dies es van presentar amb les mans buides davant de l'emperador.Naturalment, aquest no va veure res, però per por a passar per panoli va dir que era meravellós.
" Si el primer ministre, que és un home savi - va pensar l'emperador -, ha vist el vestit i jo no, vol dir que sóc un neci; però val més que els meus súbdits no s'assabentin, o em (45)perdran el respecte."
De manera que l'emperador va anar dient a tot el món que el vestit era magnífic i que tenia ganes d'estrenar-lo. Els murris van fingir provar-se'l diverses vegades per a fer els últims ajustos, i era realment graciós veure l'emperador en roba interior davant del mirall, fingint admirar un vestit inexistent.
(50)Quan els murris van anunciar que el vestit estava preparat,l'emperador va organitzar una gran festa perquè tota la gent de la seva cort l'admirés. Quina seria la sorpresa dels cortesans en veure aparèixer al seu monarca en roba interior; però com havia corregut la veu que només les persones intel·ligents podien veure aquell vestit, ningú es va atrevir a dir que no veia res.
(55) Un dels cortesans més necis i aduladors va començar a elogiar en veu alta...