James Cook (skins 7x05)



Si una cosa he après és que mai has de mirar enrere. Que el passat està mort i enterrat, que no en treus res de bo, al viure-hi, que el que importa ésavui. Però tinc uns somnis. I allà res no és real, res no és sòlid, només fantasia destrossada. Només una antiga il·lusió.
En aquests somnis només sóc unavida que ja se n’ha anat. L’avui no val res, només és un fantasma que em persegueix. Sóc al cim del món, al final de les coses, i penso en deixar-me caure. Pensosimplement en caure.
Em dic James Cook. Una vegada vaig fer una cosa i els meus fantasmes no em deixen oblidar-la.
Una vegada comences a fugir,t’acostumes a estar espantat; ja gairebé ni ho notes, com un soroll de fons. Però a vegades puja de cop, com si algú hagués apujat el volum. Ho has de sentir, escoltar-hode veritat i acceptar-ho. I llavors només és soroll una altra vegada. Però mai deixes de sentir-lo. Mai.
Creus que coneixes a la mort, però no és cert. Nofins que la veus de veritat. És llavors quan es posa sota la teva pell i viu dins teu, i no hi ha res a fer, res.
Creus que saps sobre la mort, però no ésveritat. No fins que la veus de veritat. Fins que es posa sota la teva pell i viu dins teu. I també et penses que coneixes la vida, et poses dret al final de lescoses i les veus passar, però no les estàs vivint, no de veritat. Només ets un turista, un fantasma. És llavors quan ho veus, ho veus de veritat, quan esposa sota la teva pell i viu dins teu. No hi ha escapatòria, no hi ha res a fer. I saps què? Això és bo, és una cosa bona.
I això és tot el que tinc a dir.