JARD VORA EL MAR

JARDÍ VORA EL MAR - mercè rodoreda.
Resum:
CAPITOL I
la família Bohigues, una família benestant estiueja a una poble de la costa catalana, en una casa amb vistes al mar.
Tot comença un estiu quan el Francesc i la Rosa-maria, un amic, en Feliu roca i dues amigues d’ella, l’eulàlia i la Maragda arriben a la casa. El primer que fan es contractar a un servei de manteniment de la casa; aquestservei consta de: el jardiner ( narrador), la Quima ( cuinera), la Mariona una jove serventa y la Miranda una altra serventa amb uns aires malhumorats.
En Feliu és un vell pintor i amic del jardiner, del qual està enamorada la miranda però ell la rebutja obertament.
La Rosa-maria es una dona molt curiosa a la que li agraden molt les flors i mostra molt interès en les coses que li explica el jardiner.Més tard arriben uns amics francesos els quals tenen una filla que està molt interessada per la pintura i vol aprendre a pintar amb en Feliu. Aquest es veu obligat a donar-li classes.
A finals de l’estiu els amos preparen una gran festa per celebrar l’embaràs de la Rosa-Maria; i en aquesta festa hi ha focs artificials, balls...
Un cop haver marxat als amos acabat l’estiu, el jardiner es queda allàmantenint el jardí. Un bon dia li apareixen uns senyors desconeguts els quals estan interessats en comprar el terreny buit al costat de la casa, i el jardiner sense saber que fer els hi respon que el terreny no és seu i que havia pretès al senyor ferrers, tot i que ell no sabia res.
CAPITOL II
Els dies van transcorrent, i al inici del segon estiu el jardiner s’assabenta que la Rosa-maria haperdut el fill, i que a conseqüència d’aquesta desgràcia el matrimoni va caure en crisi.
El senyor Bellom, el home interessat en comprar el terreny del costat, estava fent construir una luxosa torre. Solia parlar amb el jardiner. Hi havia dies que li explicava la seva vida, altres era al contrari el jardiner era el que començava la conversa.
Una nit de xafogor , el jardiner no podia dormir i va sentirrumors a la platja. S’hi va apropar i va descobrir-hi al senyoret Francesc amb la Miranda. Va marxar ràpidament, però va colpejar un test i va caure a on ells es trobaven. Al dia següent, Francesc va donar-li un bitllet “pels seus serveis”. El jardiner no va voler-lo acceptar i dies després va tornar-li.
Més tard arriba al poble el senyoret Sebastià el marit de l’Eulàlia. Vivia a l’Àfrica, y eracaçador de lleons. Al arribar a la casa portava un lleó petit.
Era el més divertit entre tots els residents. Feia bromes amb el jardiner. Van fer-se molt amics. Va prometre-li portar unes llavors africanes pel seu jardí com a obsequi.
Un dia els senyorets marxen a veure una obra a un castell de França i aprofitant que van allà es queden uns dies. La casa queden en mans del servei. Durant aquellsdies la Mariona i el jardiner van fer-se amics i cuidaven junts del lleó.
La rosa-maria en tornar li porta una dotzena de mocadors al jardiner. Poc temps després els senyorets es fan construir una quadra per no ser menys que el seu nou veí.
La Mariona coneix a un paleta jove en Mingo, del qual es va fer amiga.
CAPITOL III
el germà de la Miranda la visita des del Brasil. Li porta una mona de record.Ella demana a la senyoreta Rosa-maria de quedar-se-la i la senyoreta hi accedeix. Aquesta mona en un principi fa molta gràcia, però a mesura que passa el temps va empitjorant i només fra que portar desgràcies a la casa.
Un dia van rebre una carta. Aquesta anunciava la mort d’en Sebastià, el marit de l’Eulàlia.
Ella va emmalaltir de tristesa.
La Mariona i el Mingo festejaven, tot i que ella novolia casar-se amb ell perquè era pobre.
CAPITOL IV
En el poble corren noticies de que la senyoreta Rosa-Maria rebrà visita de l’Eugeni la seva parella abans de casar-se amb el Francesc Bohigues.
Un mig dia arriben dos vells a la casa dels Bohigues. Però els senyorets i els seus amics han marxat a passar el dia fora. Aquesta parella Busquen a la Rosamaria. Resulta que són els pares de l’Eugeni....