jardi vora el amr comentari de text


Mercè Rodoreda

Una de les novel·les més reconegudes de Rodoreda és sense cap mena de dubte Jardí vora el mar. Aquesta novel·la, acabada el 1967, és una història ambientada en una torre amb jardí on una família hi estiueja. Tot i ser excel·lent, té menys fama que d'altres, diríem que ha quedat eclipsada per d'altres com Mirall Trencat o La Plaça dels diamants. Pel seu tema, és una peçaimportant en la elaboració de Mirall Trencat.

Jardí vora el mar és el llarg monòleg d'un narrador-observador, estructurat en 6 capítols, corresponents a 6 estius. Un monòleg que té lloc molts anys enrere de l'acció, en el qual el jardiner recorda la història d'un triangle amorós. A més, Rodoreda no ofereix cap data ni referència històrica del moment en que transcorreix la història i tampoc ens diuel poble on l'acció avança. Per tant, ens trobem davant un narrador sense nom, una història sense data i un escenari sense localitzar.
L'escenari principal de la novel·la i el seu narrador, el vell jardiner, han propiciat una lectura centrada en el lirisme, el qual conviu amb unes històries terriblement crues, amb uns personatges sempre infeliços. Parteix d'una història d'amor a tres bandes enla qual, la Rosamaria, ha de triar un amor autèntic, l'Eugeni, un noi humil o un amor falç, en Francesc, un home ric que li donarà una vida còmoda. L'eugeni, al no ser l'elegit, se'n va a fer fortuna al extranger i torna sent un home ric.

L'atractiu més important de la obra és el punt de vist triat per l'autora. En lloc de recórrer a un narrador omniscient, Rodoreda tria un personatge secundaride la història totalment parcial i el converteix en el focus de la narració.

Autora
(biografia i obra)
L'escriptora d'aquesta novel·la és Mercè Rodoreda, nascuda a Barcelona el 1908. Era filla única d'un matrimoni amant de les lletres, i la seva infància va estar marcada per la influència del seu avi matern, Pere Gurguí, que va vincular-la amb un sentiment catalanista que l'acompanyaria totala vida, i també amb una intensa atracció per les flors, temàtica que l'acompanyarà en molts llibres. El 1928 es va casar amb el seu oncle i va tenir un fill, el Jordi. Llavors va començar a col·laborar amb diverses publicacions com La veu de Catalunya, La Publicitat o Mirador. També va escriure quatre novel·les, que anys més tard va refusar, ja que les considerava fruit de la seva inexperiència.Només en va salvar Aloma (1937) que posteriorment la va reescriure (1969) convertint-la en una obra molt diferent.
Quan, el 1936, va esclatar la Guerra Civil Espanyola, Rodoreda va col·laborar amb el comissariat de propaganda de la Generalitat, i el 1937 es va separar del seu marit.
El 1939, es va exiliar a França, deixant el seu fill a Barcelona, i es va instal·lar a París, d'on va haver defugir quan va esclatar la Segona Guerra Mundial. Finalment, va arribar fins a Ginebra amb el seu company sentimental (Joan Prat, un crític literari). A aquesta ciutat va escriure la seva obra més important, La plaça del diamant (1962), considerada la novel·la més important de la narrativa catalana de la postguerra. A Suïssa també a escriure El carrer de les camèlies (1966) i el recull La mevaCristina i altres contes(1967).
Al 1972 va tornar a Catalunya, després de la mort de Joan Prats a Viena, i s'instal·là a Romanyà de la Selva (Baix Empordà). Allà va completar la seva novel·la més ambiciosa, mirall trencat (1974) i el recull de contes Viatges i Flors (1980). La seva darrera novel·la Quanta, quanta guerra...es va publicar l'any 1980, any en que va rebre el Premi d'Honor de les LletresCatalanes El 1983, mercè Rodoreda va morir a Girona víctima d'un càncer.
L'obra de Mercè Rodoreda ha estat comparada, pel que fa al seu estil i la seva capacitat de descripció, amb la de l'escriptora Virgínia Woolf, la qual la catalana admirava. Algunes de les característiques recurrents dins l'obra de Rodoreda són una temàtica bàsicament femenina, amb una dona com a protagonista, així com un...