Jardí vora el mar

Jardí vora el mar, publicada al 1967,és la historia d’una novel·la eclipsada. Queda convertida en una obra execel·lent publicada enmig de dues obres mestres: La plaça del Diamant i Miralltrencat. Per tant no té tanta fama com altres obres seves.
Apareix la figura de l’indiano, el català que viatjava a Amèrica per fer diners, com l’Eugeni per exemple. En la vida de Rodoredaes veu reflexat en l’oncle i després marit de Mercè Rodoreda va emigrar a l’argentina per intentar salvar l’economia familiar desastrosa i va fer una certa fortuna, que va invertir després aBarcelona.
Rodoreda es planteja la opció del suicidi com a solución del seu dolor, per això en moltes de les seves obres crea personatges infeliços, insatisfets, que poden optar pelsuicidi per amor, com en el cas de l’Eugeni.
Rodoreda recorda el barri de St Gervasi, al carrer de Ríos Rosas, un lloc on la seva familia va tenir una casa. És on viuen l’Andreu i la Paulina.L’autora després de tota una nit conversant amb el seu fill per arribar a un acord amb l’herència del seu pare, van acabar sense dirigir-se la paraula. Per tant, queda molt decepcionada. Aquestadecepció també la podem trovar en els pares de L’eugeni cap al seu fill, del qual no en saben res des de fa 5 anys.
Rodoreda fuig de Ginebra per pasar página, igual que Rosa Maria iFrancesc decideixen vendre la casa i fugir d’aquell últim capítol tan dramàtic, com va ser el suicidi de l’eugeni.
En un fragment de Jardí vora el mar Eugeni dóna a entendre que per ell solamentha viscut fins els 12 anys: “ Hi ha hagut moments que per una mica de jardí m’hauria venut l’ànima i les cames. Oi que no ho diría ningú?- I després, mirant-me va afegir- Només es viu finsals dotze anys. I a mi em sembla q no he crescut. Una idea que Rodoreda també expressa en la vida real, ja que la mort del seu avi significa la fi de la seva infancia i de la felicitat.