javi

dwfwdcefdwcrwedrerg1.- Aquest fragment de text és un diàleg entre Símmies, Cebes i Sócrates, en
que Sócrates està demostrant l’eternitat de l’ànima i la seva existència abans
del nostre naixement i després de la nostra mort a Símmies i Cebes. Al principi,
Cebes ens mostra que està d’acord amb els arguments anteriors de Sócrates,
on demostra l’existéncia de l’ànima abans del nostre naixement,i li diu a Sócrates que encara queda per demostrar la seva existència després de la
mort. En el segon paràgraf, Sócrates mostra a Símmies i Cebes que el que
demana Cebes ja està demostrat ajuntant l’argument present amb l’anterior,
l’argument dels contraris.
2.- Aquesta expressió vol dir que l’ànima ha d’haver nascut d’alguna cosa que
està morta.
3.- Aquest fragment del diàleg de Plató“Fedó“ és un diàleg entre Cebes,
Símmies i Sócrates abans de la mort d’aquest últim. Cebes i Símmies estan
demanant a Sócrates la demostració completa de que l’ànima existeixi abans
del nostre naixement i després de la nostra mort. Aixó és un pensament
platónic que diu que l’ànima és eterna i va de cos en cos; quan el cos que té
assignada actualment mor, ella no deixa ‘dexistir, sinó que éstransportada a un
altre cos.
Al fragment de text, Sócrates ja ha demostrat l’existència de l’ànima abans del
nostre naixement amb la teoria platónica de la reminisència. Aquetsa teoria diu
que cóneixer és recordar, és a dir, tot el que nosaltres sabem no ho aprenem,
sinó que la nostra ànima ho recorda. Així, la nostra ànima ha d’haver existit
abans del nostre naixement per poguer haver apréstotes les coses que
recorda al llarg de la nostra vida.
Per aixó Cebes diu que “cal demostrar encara que quan hem mort no existeix
pas menys que abans de néixer”. Està demanant a Sócrates que demostri que
l’ànima no desapareix quan mor el cos en que està, sinó que continua existint
per després anar a un altre cos; així la demostració sería completa. Sócrates
respon dient que, tenint en comptela teoria de la reminisència i l’argument dels
contraris, ja està demostrat. L’argument dels contraris ens diu que tota cosa
neix del seu contrari: una cosa gran surt d’una petita, una ràpida d’una lenta,
etc. Així, podem deduir que les coses vives neixen de les mortes, i les mortes
neixen dels vius.
Tenint aixó en compte, Sócrates demostra que l’ànima necessàriament
continua existintdesprés de la mort del cos, ja que ha d’existir per tornar a
estar viva amb un cos i completar el cicle.
Així, un cop demostrat aixó, ja queda la demostració completada: l’ànima
existeix abans del nostre naixement i continua existint després de la nostra
mort.
4.- Segons Plató, l’ésser humà està format per un cos, que és mortal, finit i
pertany al món de les coses, i per una ànima, que ésimmortal, infinita i pertany
al món de les idees, però que està amb el cos, i aquesta li fa de “presó”.
Aquesta idea és semblant a la d’Aristòtil, que diu que l’ésser humà està format
per dues parts: una invariable i racional, que s’anomena esséncia, i una
sensible i variable, la materia. L’esséncia s’assembla al concepte d’ànima de
Plató, i la materia s’assembla al concepte de cos de Plató. Laprincipal diferència és que Aristòtil diu que la esséncia mor amb nosaltres, no es
immortal ni va a un altre cos com diu Plató. Aritsòtil també diu que l’ésser humà
té altres aspectes, com són l’acte (el que sóm en un moment determinat) i la
poténcia (el que podem arribar a ser en un futur), i una substància (alló de
nosaltres que no canvia mai al llarg de tota la nostra vida) i uns accidents(les
coses que sí canvien: aspecte, altura, pes, roba, etc.).
5.- No crec que neixin els uns dels altres, però sí que crec que per haver uns
han d’haver els altres. Així, perquè una cosa sigui gran, han d’haver altres
petites, sinó aquella no es podria classificar de gran ni petita. Per considerar
una cosa morta, han d’haver-hi altres que estiguin vives, per poder-ho
comparar i saber les...