jbhcjhv

EL PROGRÈS CULTURAL

En temps antics hi havia institucions cruels que eren pacíficament acceptades, com els jocs del circ romà, les lluites de gladiadors, etc. També, casos com els de laInquisició o les guerres de religió ens permeten comprendre que es tractava d'un món molt diferent al nostre, on la vida potser no es valorava com ara. És fàcil caure en la temptació de l'anacronisme, al nocomprendre aquestes realitats en el seu context. No obstant això, el que està fora de dubte, és que l'eliminació de tots aquests retards culturals no pot constituir sinó un progrés cultural.
En aquestsentit es pot afirmar que en la civilització hi ha avenços i retrocessos culturals: el segle de les llums va concloure amb la carnisseria de la revolució francesa, el mite del progrés indefinitvuitcentista va desembocar en les massacres de la Primera Guerra Mundial, i en la Segona vam veure com la tecnologia creada per l'home pot acabar amb el seu autor. En resum, el progrés cultural no vegarantit simplement per l'avanç del temps o la major capacitat tècnica.
El progrés era llavors necessari per reclamar noves formes de govern, de producció i per tant distribució, però a més, de benefici iutilitat de valors ideològics humans. La idea de progrés es lliga, posteriorment, amb el capitalisme contemporani a la idea de desenvolupament. El desenvolupament explica el moviment evolutiu de lasocietat. Tota societat per al món modern progressa a través del desenvolupament.
No obstant això, és evident que hi ha una sèrie d'aspectes a què feliçment està més sensibilitzada la civilitzacióactual: l'ecologia, la salut, els drets humans, etc., Als quals la societat no pot ni vol renunciar, encara que mai es poden donar per assegurats del tot. L'aprofundiment en la dignitat de la personahumana i en el valor de la vida, unida als avenços científics sobre la mateixa, permeten afavorir que en un futur esperem no gaire llunyà el valor de la vida i la dignitat de la persona reconeguin, des...