jdosnd

• Fitxa tècnica:
• Autor: Silvestre Vilaplana i Barnés.
• Traductor: No hi ha traductor en aquesta obra.
• Títol de l'obra: Les urpes del diable.
• Editorial i col.lecció: Editorial Marfil; col.lecció Autors d'ara.
• Lloc i data de publicaciò: 1ª edició: Alcoi, octubre 2001. 2ª edició: Alcoi, abril 2002.
• Nombre de pàgines: 163 pàgines.
• Fitxa litèraria:
• Contingut:
• Resum de l'obra:Tot comença quan aparéix mort el papa Bonifaci VIII d'una manera molt extranaya. Al morir el papa, ix elegit
Benet XI com a pontífex.
El papat decideix cridar a un metge molt famós anomenat Arnau de Vilanova, que treballava a Catalunya per
al rei Jaume II, per a que investigue el cas.
Quan arriva a Roma, Arnau es trova que han assassinat a Pietro Savinola, cardenal de Viterbo, i se'l emportaal laboratori que li deixà Benet XI al seu palau per a intentar averiguar alguna cosa, perquè havia segut
assassinat de la mateixa manera que l'antic papa. Els cadàvers tenien el cap mig penjant, l'estòmac destrosat i
unes senyal a l'esquena amb unes marques que pareixien les urpes del diable, a més a més quan van trovar als
cossos hi havia taques de sang al altar on els van trovar.
QuanArnau ja estava a Roma, un barri dels suburvis es va vore infectat per la peste, per la culpa d'una rata i el
famós metge rfecomanà cremar aquesta part de la ciutat i ho van fer. Mentre ho cremaven Arnau reconegué
una olor que feien els cadàvers dels cardenals i va deduïr que l'assassí els cremava el grix.
Conrado Simone, comerciant de teles, quan arrivà de Florència fou a buscar a la seva donaque comita
adulteria amb el cardenal De la Bressa, però es trovà amb el cardenal mort, açó va alçar sospites damunt d'ell i
el cardenal De Lucca (un dels caps de la Inquisició) el comdenà a mort, es a dir, el cremaren per ser el presunt
asáis.
Arnau de Vilanovano estava molt segur d'aquesta ulpavilitat i per molt que el papat volguera que tornara a
Ctalunya es quedà per asegurar−se. Thotom lidonà la raó quan aparegué mort el cardenal Colonna amb les
mateixes circumstàncies dels altres cardenals, aleshores Arnau amb la ajuda Bernat Deliciós retornà les
investigacions. Bernat fou el que descobrí el ritual que fei l'assassí, haches es trobava a la Bíblia. Arnau va
descubrir que eren els sanyals que tenien a l'esquena els cadàvers, van resultar ser nombre romans que
assenyalavenquinera el manament que el cardenal assassinat va incumplir en vida, ho va sabre per deducció
quan aparegué mort el cardenal Colonna que tenia moltes riquesses per estafa i li va apáreixer a l'esquena VII.
Si la teoría d'Arnau era vàlida, encara faltaven tres cardenals per assassinar.
Quan Arnau i Bernat anigueren a la cambra d'Arnau per a parlar del problema, Bernat es va prendre una copa
de vi quehi havia a una gerra i deixà que Arnau descasara. Mentre Arnau estava endormiscat, un dfesl soldats
entrà a la cambra i li digué que fòra a vore a Deliciós perque estava molt malaat. Arnau anigué de seguida.
Bernat tenia dolors abdominals i estava molt blan, aleshores fou quan Arnau recordà que Bernat s'havia prenut
una copa de vi que podia haver estat enverinat per voler matar−lo.Arnaudeman`que cremaren pa i amb pa
cremat i cendra evitaria que el verí tocara l'estómac o la sang.
El cardenal De Lucca va ser detingut perque un criat del cardenal Colonna el va vore ixir del palau el día que
aparegué mort Colonna, però De Lucca només va anar a parlar amb ell perquè volien desfer−se d'Arnau.
1

Quan De Lucca estava a la cel.la, una figura negra amb caputxa entrà i li donà un botxía canvi de que
confessara que havia sugut ell l'assassí, De Lucca va obedir. Arnau no estava molt convençut d'açò i amb
Bertrand de Got van anar a vore a a De Lucca, però haches no estava a la cel.la perquè el papa s'havia
compadit del cardenal i havia ordenat que el traslladaren, de nou, a la seua habiotació, així que van desidir
demanara permís al papa per a poder parlar amb ell. Els rebé...