Jean watson
Páginas: 20 (4795 palabras)
Publicado: 28 de marzo de 2012
Índex de continguts
Introducció 4
El paradigma de la transformació 5
Jean Watson i la seva teoria de Cura d’ Infermeria Humanitzada 7
Primera Premissa de la teoria de Watson 8
Segona Premissa de la teoria de Watson 8
Tercera Premissa de la teoria de Watson 8
Conceptes de Metaparadigma d' Infermeria en la Teoria de la Cura Humana
de Jean Watson 9
Persona 9Medi ambient 9
Salut 9
Infermeria 9
Conceptes de la teoria de la Cura Humana de Jean Watson 10
Interacció infermer - pacient 10
Camp fenomenològic 10
Relació de cura transpersonal 10
Moment de la cura 11
Els Factors Cuidatius (FC) del model de Caring de Watson 12
FC1. Sistema de valors humanístic/ altruista 12
FC2. Sosteniment de la fe i l’esperança 13
FC3. Sensibilitat cap i un mateix i cap als altres 13
FC4. Desenvolupament d’ una relació de Cura Humana basada en l’ Ajuda i la Confiança 13
FC5. Expressió dels sentiments positius i negatius 14
FC6. El procés de Cura que inclou la resolució creativa de problemes 14
FC7. Ensenyament- aprenentatge transpersonal 14
FC8. Entorn (de curació), de recolzament/ protecció i correcció mental, física i espiritual 14
FC9. Assistència a les Necessitats Humanes Bàsiques amb intenció de les cures 14
FC10. Atendre als conceptes existencials, fenomenològics i espirituals 15
Resum conclusiu 16
Bibliografia consultada 17
Introducció:
La cura és la garantia per la supervivència de les espècies, com a fet innat dels éssers humans perpreservar el seu món, la naturalesa permet tant als éssers humans, com també a cada espècie buscar el seu propi benestar, la continuïtat de la mateixa i fins i tot deixar empremta i llegat en la història de l'univers; per això som el resultat de la cura i descuit exercit els uns sobre els altres a través de la història, d' acord amb Suzanne Kérouac: “la malaltia és el costat nocturn de la vida, la tacafosca de l’ existència viva”.[i]
El professional d' infermeria ha de mantenir una actitud crítica i reflexiva enfront de la realitat social de l'ésser humà i els seus drets i, fer de la seva pràctica diària, un mitjà per a la visibilitat d'aquesta actitud, mitjançant la investigació i aplicació de models teòrics, que alimentin una cura amb qualitat i sensibilitat humana, que li reporti creixementcom a persona i professional, generant un impacte transformador en el nostre sistema de salut [ii].
Des del segle XIX, la professió d'infermeria començà a tenir una interrelació
amb la pràctica mèdica; des d'aquest punt de la història el cos de l'ésser humà
va passar a ser objecte del metge i l' ambient del malalt a la pràctica d' infermeria [iii].
A partir d' allíes van desenvolupar els conceptes dominants de la disciplina: persona, entorn, salut i la disciplina de la infermeria. És quan les teòriques en
infermeria proposen el concepte de cura com aquella relació existent entre
el cuidador – com la persona que lliura la cura- i la persona cuidada, components claus d' aquesta interacció 1.
L’ implantació d’ aquests nous conceptes fou possible gràcies ala modificació i incorporació progressiva d’ un nou paradigma de pensament en la disciplina infermera, aquest imposava el concepte de cura atenent a criteris humanistes i filosòfics: el paradigma de la transformació 1.
El paradigma de la transformació: canvi de visió cap a una infermeria més humana
Aquest nou paradigma fou una corrent que representà un canvisense precedents i que donà una obertura social cap al món. La Infermeria, inspirada en aquesta nova situació dinàmica, complexa, va experimentant també una transformació que ha desenvolupat noves concepcions de la disciplina i suposen una orientació d' obertura al món [iv]. Els models i teories proposats per R. R. Parse, M. Newman, M. Rogers i Watson queden tancats dins d'aquest paradigma....
Introducció 4
El paradigma de la transformació 5
Jean Watson i la seva teoria de Cura d’ Infermeria Humanitzada 7
Primera Premissa de la teoria de Watson 8
Segona Premissa de la teoria de Watson 8
Tercera Premissa de la teoria de Watson 8
Conceptes de Metaparadigma d' Infermeria en la Teoria de la Cura Humana
de Jean Watson 9
Persona 9Medi ambient 9
Salut 9
Infermeria 9
Conceptes de la teoria de la Cura Humana de Jean Watson 10
Interacció infermer - pacient 10
Camp fenomenològic 10
Relació de cura transpersonal 10
Moment de la cura 11
Els Factors Cuidatius (FC) del model de Caring de Watson 12
FC1. Sistema de valors humanístic/ altruista 12
FC2. Sosteniment de la fe i l’esperança 13
FC3. Sensibilitat cap i un mateix i cap als altres 13
FC4. Desenvolupament d’ una relació de Cura Humana basada en l’ Ajuda i la Confiança 13
FC5. Expressió dels sentiments positius i negatius 14
FC6. El procés de Cura que inclou la resolució creativa de problemes 14
FC7. Ensenyament- aprenentatge transpersonal 14
FC8. Entorn (de curació), de recolzament/ protecció i correcció mental, física i espiritual 14
FC9. Assistència a les Necessitats Humanes Bàsiques amb intenció de les cures 14
FC10. Atendre als conceptes existencials, fenomenològics i espirituals 15
Resum conclusiu 16
Bibliografia consultada 17
Introducció:
La cura és la garantia per la supervivència de les espècies, com a fet innat dels éssers humans perpreservar el seu món, la naturalesa permet tant als éssers humans, com també a cada espècie buscar el seu propi benestar, la continuïtat de la mateixa i fins i tot deixar empremta i llegat en la història de l'univers; per això som el resultat de la cura i descuit exercit els uns sobre els altres a través de la història, d' acord amb Suzanne Kérouac: “la malaltia és el costat nocturn de la vida, la tacafosca de l’ existència viva”.[i]
El professional d' infermeria ha de mantenir una actitud crítica i reflexiva enfront de la realitat social de l'ésser humà i els seus drets i, fer de la seva pràctica diària, un mitjà per a la visibilitat d'aquesta actitud, mitjançant la investigació i aplicació de models teòrics, que alimentin una cura amb qualitat i sensibilitat humana, que li reporti creixementcom a persona i professional, generant un impacte transformador en el nostre sistema de salut [ii].
Des del segle XIX, la professió d'infermeria començà a tenir una interrelació
amb la pràctica mèdica; des d'aquest punt de la història el cos de l'ésser humà
va passar a ser objecte del metge i l' ambient del malalt a la pràctica d' infermeria [iii].
A partir d' allíes van desenvolupar els conceptes dominants de la disciplina: persona, entorn, salut i la disciplina de la infermeria. És quan les teòriques en
infermeria proposen el concepte de cura com aquella relació existent entre
el cuidador – com la persona que lliura la cura- i la persona cuidada, components claus d' aquesta interacció 1.
L’ implantació d’ aquests nous conceptes fou possible gràcies ala modificació i incorporació progressiva d’ un nou paradigma de pensament en la disciplina infermera, aquest imposava el concepte de cura atenent a criteris humanistes i filosòfics: el paradigma de la transformació 1.
El paradigma de la transformació: canvi de visió cap a una infermeria més humana
Aquest nou paradigma fou una corrent que representà un canvisense precedents i que donà una obertura social cap al món. La Infermeria, inspirada en aquesta nova situació dinàmica, complexa, va experimentant també una transformació que ha desenvolupat noves concepcions de la disciplina i suposen una orientació d' obertura al món [iv]. Els models i teories proposats per R. R. Parse, M. Newman, M. Rogers i Watson queden tancats dins d'aquest paradigma....
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.