jeje

7. Nacionalisme.
A partir de la Il·lustració, la nació adquireix valor polític.
Nacionalisme organico-historicista: il·lustració alemanya. Es basa en aspectes culturals, lingüístics i racials.
Nacionalisme voluntarista: lliberal. Voluntat de construir un organisme polític conjunt.
El nacionalisme sorgeix en un context en el que dues entitats polítiques engloben moltes realitats nacionals:imperi austro-húngar i l’otomà.
 
7.1 La unificació alemanya
Nacionalisme organico-historicista:
                - Von Herder: moviment prerromàntic europeu. Sturm und Drang. Volkgeiste: caràcter nacional.
                - Fichte: pare de l’idealisme alemany. Volkgeiste: estat nació
                - Hegel: filosofia dialèctica. Volkgeiste: estat org`panic.
Friederich List: nacionalismelligat al proteccionisme com a doctrina econòmica. El sistema nacional de política econòmica,1841. S’havien d’eliminar les traves internes per afavorir una homogeneïtat. Es comença a ser conscient de què el mercat comença a ser mundial.
 
Guillem I, rei de Prússia i emperador d’Alemanya, kàiser del Reich. Amb el congrés de Viena, Alemanya queda totalment fragmentada, territorial i políticament,essent impossible una unificació. Aquesta disgregació territorial bloqueja un hipotètic creixement industrial:
-          Existència de duanes internes que dificulten el comerç interior i exterior
-          Sistemes monetaris diferents
-          Impedia una política externa activa en el terreny colonial: una de les causes de la primera guerra mundial.
-          Impedia l’adopció d’una políticacomercial proteccionista
El procés d’unificació va ser llarg i complicat. El impulsor va ser Prússica, que va haver de vèncer les resistències dels seus veïns: França i Àustria.
 
7.1.1 Etapes de la unificació
1815: fruit dels acords al congrés de Viena es crea la Confederació Germànica, integrada per 38 estats: 1 imperi (l’austríac), 5 regnes (Prússia, Baviera, Wuttenberg , Saxònia iHannover), 8 grans ducats, 10 principats, 4 ciutats lliures (Frankfurt, Bremen, Hamburg i Lübeck). La presidència honorífica corresponia a l’emperador d’Àustria. El principal òrgan de govern era la Dieta, amb seu a Frankfurt, però a poc poder real. La creació de la confederació respon a l’intent d’arribar a una situació d’equilibri de poder entre Àustria i Prússia al centre d’Europa.
La unificació espodria dividir en dues etapes: una primera etapa on destaca la unificació econòmica i una altra etapa realitzada a través de la diplomàcia i de les armes.
1.El 1833 es crea el ZOLLVEREIN, que implicava l’abolició de les duanes interiors i l’imposició d’un aranzel comú de caire proteccionista. Àustria va intentar bloquejar-la creant unions duaneres rivals, tot i que la majoria van acceptar elzollverein.
2. La unificació política va trigar més.
-El 1848 es produeix un intent en el marc de les revoltes. va ser respost amb una repressió brutal. Van aconseguir unificar el país i crear l’estat lliberal en una situació sense democràcia ni llibertat. És per això que s’associava la unificació amb la democràcia.
- Les tensions entre Àustria i Prússia van conduir a una guerra el 1866, que vaguanyar Prússia després de la derrota a Sadowa. Separacio d’Àustria i els estats del sud d’Alemanya (Baviera) de la confederació. Es crea la confederació alemanya del nord: és Prússia qui acull els pobles alemanys.
- Derrotada Àustria, s’inicia la guerra franco-prussiana (1870). El 1871, França és derrotada.
Otto von Bismarck, canceller de Prússia, proclama el II Reich del qual passa a ser anomenatKàiser Guillem I de Prússia.
 
7.2 La unificació italiana
La Itàlia d’abans de la unificació: com afirmava Mettenich, “és només una expressió geogràfica i no una realitat política”. Era un territori amb diversitat política i on el Papa tenia extensos territoris. L’imperi austríac controla la Llombardia i el Veneto, el regne de Piamont i de Sardenya estan sota la casa els Saboya, al sud hi...