jeje

Josep Carner: A un auró
“A un auró”, és un poema escrit per Josep Carner, nascut el 1884 a Barcelona i mort el 1970 a Brusel·les, reconegut com a “príncep dels poetes”. Aquest poemaestà recollit dins del llibre “Arbres”, que apareix el 1952 durant l’exili forçat del poeta. En aquest volum, trobem l’etapa més representativa de Carner del moment, ja que tracta els temes méscarnerians d’aquella època que eren l’exili i la pàtria.
Es tracta d’un poema de vuit estrofes, de quatre versos endecasíl·labs cada un exceptuant l’últim vers que és hexasíl.lab. Es combina art majoramb art menor, y la rima és consonant en els versos parells, i en els versos imparells trobem que la rima és lliure.
El tema principal del poema és que enveja la saviesa, el coneixement i lapervivència dels arbres, en aquest cas concretament d’un auró, i mostra una reflexió moral i existencial.
Comencem a fer l’anàlisi del poema i ens trobem la primera estrofa com diu que ja fa un any que estal’auro alla, que es un arbre petit però més gran que la teulada de la seva casa. Ficats ja en la segona estrofa trobem que ens diu “ t’he vist perdre la fulla, trasmudar-te de gronxada pintura en fidibuix”, metàfora ,això vol dir que ha vist l’arbre en plena tardor com li canviaven el color de les fulles amb les branques fines i de color vermell que té, “fulles en garbuix” i també cada una de lesseves fulles són irregulars i estan juntes. A la tercera estrofa parla del mateix que és primavera i amb una personificació ens diu que ha vist com l’arbre movia les fulles i que a través de unafinestra de la seva casa pot veure el arbre sencer. La quarta estrofa ens parla que l’arbre fa de casa a una parella d’ocells, i amb una personificació ens diu que el sol juga amb la nit i que mou lesfulles. A la cinquena estrofa ens fa entendre que quan els carrers estan foscos, a d’alt de l’arbre están els falciots(ocells) moven-se perque a dalt del cim hi toca el sol i ens ho compara com si...