Jesse Pinkman

Memòries de Jesse Pinkman

Jesse, com tots els dijous des de fa ja un temps, es dirigia al centre de rehabilitació de drogues. Aquesta anava a ser la seua última sesió. Portava més de dues anyssense consumir drogues.
- Jesse, sembla que aquesta es la teua última vegada açí. Ens pots tornar a contar la teua história?
- Pero suposat. M'anomene Jesse i aquest em va passar fa uns anys, quantenia vint i cinc. Tenia un treball del que no estaic res orgullos. Ganava molts diners, sí. Peró la meua conciencia no estaba res neta. El meu jefe era un idiota. Es quedava amb més del 95 percent delsdiners, peró aquest no era el problema perque aquest 5 per cent superaba les sis cifres d'euros al any. Crec que queda per suposat que treballaba amb drogues. El problema va vindre més tard.

Unavesprada, em vaig trobar amb qui era el meu professor de química, Walter, a la universitat, la qual vaig abandonar per centrarme en aquest treball i perque no em concentrava amb el que consumia. Ellem va ensenyar tot el que ara use per crear una de la millor metanfetamina del pais. Ell es va fixar en les pintes en las que jo anava. Ja podia cobrar tot els diners del mon que jo seguiria vestintcom un drogadict. Em va fer tot tipus de preguntes que jo en aquell moment no tenia gens de ganes de contestar. El vaig dir que em deixara en pau, que no volia saber més d'ell i que s'oblidara de mi. Elque jo no sabia en aquells moments es que aquest home seria l'home que em salvaria de la meua vida i m'ajudaria a deixar les drogues. Jo pensava que s'avia anat ja peró em va seguir. D'alguna maneraes va adonar d'on s'encontrava el meu laboratori.

No haber contestat les preguntes que em va formular va ser la pijor tonteria que he pogut fer. Ell no savia que jo treballava per a un altre,simplement pensava que el feia sols per traure alguns diners. El cas es que sí que el feia per traure diners peró no treballava sols. Em va dir que tenia un cunyat en la D.E.A. I que si no deixaba...