Jffd

EL MOVIMENT OBRER A L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

Característiques generals:

El proletariat era molt reduït a l’Espanya de la 1ª meitat del s. XIX, i la majoria treballaven a Barcelona a la indústria tèxtil, per això les primeres associacions obreres naixerien allí. El proletariat va anar augmentant conforme avançava el segle i anava desenvolupant-se la industrialització en altres zones comAstúries o el País Basc.
La major part de la classe obrera va mantenir una actitud passiva durant bona part del s. XIX. Malgrat les dures condicions de vida i de treball no va ser fins 1868, quan ja ha assolit una consciència de classe, quan el moviment obrer s’organitze plenament aprofitant e4l clima de llibertat. Seria un moviment obrer reduït però molt combatiu.
Aleshores elmoviment obrer a Espanya va tenir dues etapes separades pel Sexenni Democràtic:
• Fins 1868 es desenvoluparia en poques zones i tindria una escassa repercussió, en gran mesura perla reduïda industrialització del país.
• A partir d’aquell any, es va reconéixer la llibertat d’associació i comença la influencia de l’internacionalisme. És un període de gran agitació social illuita obrera.


En un principi, el proletariat estava totalment desprotegit, en la total indefensió. No hi havia cap tipus de llei o reglamentació que regulara les relacions laborals a més l’associacionisme obrer estava prohibit, perquè es considerava contrari a la llibertat de contractació. Açò explica l’explotació a la que estava sotmés i la necessitat d’organitzar-se, conforme vaprenent consciència de classe, per a combatre la misèria produïda per l’explotació capitalista.
Les condicions de vida i de treball eren molt dures: treballaven entre 12 i 14 hores en fàbriques sense les mínimes condicions d’higiene i seguretat amb una dura disciplina laboral amb càstigs i penalitzacions que impedia qualsevol contestació, i la més mínima protesta significava l’acomiadament.La moral burgesa veia als treballadors com a persones peresoses i indolents, considerava l’oci com un vici i exalçava la disciplina i el treball. El salaris, es cobrava per dia treballat, eren mínims a penes es donava per a menjar. Les seues cases eren miserables, situades en barris obrers amuntonats i sense cap servei. Açò era un bon caldo de cultiu per a les infeccions. Per a la supervivènciafamiliar tots havien de treballar dones i xiquets, a partir dels 7 anys, cobraven salaris molt inferior als dels homes. No és estrany, doncs, que cap a la meitat del s. XIX l’esperança de vida del proletariat barceloní fóra de 19 anys.



En l’evolució del moviment obrer destaquem:

• Els inicis durant les dècades de 1820 a 1830:

En primer lloc destaquen la introducció de lesidees del socialisme utòpic francés (Saint Simon, Cabet i Fourier) a través dels ports de Càdis i Barcelona des d’on anirien estenent-se. Volien crear una societat igualitària, amb propietat col·lectiva i repartiment equitatiu de la riquesa i acabar en les injustícies de la societat capitalista a través de l’harmonia de les classes. Proposen models ideals de societat, que contrastaven amb la durarealitat que denuncien, però no s’implicaren en la lluita i organització necessàries per aconseguir-les.
Pel que fa a la política, el primitiu obrerisme va estar molt vinculat al republicanisme perquè era l’opció més favorable per a les seues aspiracions socials: la “qüestió social”. El republicanisme defensava la Sobirania popular, sufragi universal i la defensa de drets i llibertats per atots.
Entre les primeres manifestacions de protesta obrera destaquem els moviments luddistes o destructors de màquines que seria la primera expressió de rebel·lia obrera contra la introducció de noves màquines a les que consideraven responsables de la pèrdua de llocs de treball, dels baixos salaris, de l’atur i de la misèria obrera. Els episodis més coneguts són els ocorreguts a Alcoi a 1821...