Jgjkh

5. La moralització.
Les marques o traces que trobem al text de l’actitud o posició de l'emissor respecte allò que diu.
Recursos enfatitzadors de l’oralitat i de l’escriptura:
Recursostopogràfics: negreta, cursiva, subratllat, parèntesis, cometes, grandària, color, etc.
Elements lèxics valoratius:
De vegades la moralització es manifesta a través de la tria d’un lèxic determinat. Perexemple amb adjectius com: lamentable, agradable…
- Adverbis i locucions adverbials: afortunadament, per sort, per desgràcia, meravellosament…
- Verbs en primera persona: pensar, considerar,dubtar, lamentar…
- Perífrasis d’obligació, de probabilitat.
- Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, simpatia, honestedat…
- Interjeccions: ah!, oh!, senyor!,llàstima!...
- Refrans, frases fetes, locucions, maneres de dir: ser un tros de pa…
La derivació:
L’ús d’alguns prefixos i sufixos, afegeixen connotacions especials als termes que acompanyen, comara, afecte, familiaritat, rebuig… Poden ser augmentatius, diminutius, pejoratius…
Elements pragmàtics:
Elements que tenen un sentit per la interpretació global del text. Son:
- La ironia:expressar un significat amb un to aparentment contrari.
- La interrogació i exclamació retòriques: preguntes que no esperen resposta del receptor perquè ja és com una afirmació; pretén subratllaro emfatitzar algun element)
- Canvi de llengua i de registre: el emissor d’un text pot decidir introduir diferents varietats de la llengua i també la utilització d’altres llengües amb uncaràcter marcadament modalitzant.
6. Les veus del discurs.
Locutor, enunciador i alocutari: Pertanyen al nivell intratextual; son les veus del discurs que se’ns presenten mitjançant marqueslingüístiques concretes com a emissors o receptors.
- Locutor: aquell que parla, que ens transmet el text (en literatura: narrador)
- Alocutari: és el destinatari implicat al text (ho pots...