jhgu

El petroli
La descomposició de la matèria orgànica en un medi anaeròbic i sota pressions i temperatures elevades dóna lloc a un líquid viscós format per milers d’hidrocarburs diferents: el petroli.
Existeixen diferents tipologies d’hidrocarburs, amb fórmules químiques diverses. Químicament es divideixen en tres famílies:
els alcans —hidrocarburs saturats parafínics- de cadena lineal;
elsnaftens —hidrocarburs de naturalesa cíclica-
i els hidrocarburs aromàtics.
 
El poder calorífic aproximat és de 10.000 kcal/kg. La base atòmica dels hidrocarburs és el carboni (C) i l’hidrogen (H), al igual que molts dels compostos elementals dels organismes com, per exemple, els hidrats de carboni o els àcids grassos, fet que explica el seu origen orgànic.
Els jaciments de petroli sónconstituïts sempre per una roca impermeable, constituint una barrera que el petroli no pot travessar, la qual té damunt d’ella la roca magatzem, on el petroli es troba impregnant la pròpia roca. Una propietat característica del petroli és la miscibilitat de totes les seves fraccions, per la qual cosa forma una fase orgànica contínua.
En canvi, els hidrocarburs són poc miscibles en aigua, sent més lleugersque aquesta, fet que permet que el petroli formi sempre una capa damunt la seva superfície. El petroli no forma grans llacs subterranis, sinó que omple els porus i els forats de les roques d’origen sedimentari, d’igual manera com succeeix amb l’aigua en els aqüífers o en una esponja.
La seva naturalesa líquida fa que tingui tendència a emigrar verticalment o horitzontalment tot aprofitant lapermeabilitat de les capes rocoses que troba al seu pas.
 
 


La prospecció i extracció del petroli
S’ha trobat petroli a tots els continents del planeta excepte a l’Antàrtida. Ara bé, la distribució mundial dels jaciments no és uniforme, sinó que es concentra en vuit grans zones petrolíferes, algunes de les quals es troben en el mar.
La primera operació que inicia el cicle d’activitat de laindústria petrolífera és la prospecció o recerca dels jaciments, es a dir, analitzar amb detall les formacions rocoses, la disposició dels estrats o la composició del sòl, entre d’altres coses, per determinar quins són els llocs propicis per contenir bosses de petroli. Amb la informació obtinguda es dibuixa una carta geològica del lloc estudiat, el primer pas en l’exploració petrolífera.
Un copacabada la fase de prospecció, es fa un sondeig per esbrinar si un pou conté prou petroli com perquè la seva explotació sigui rendible. Aquest sondatge es realitza amb una barrina molt potent instal·lada en una torre de perforació que forada lentament el sòl fins arribar al punt on hi ha el jaciment.
Un cop es decideix dur a terme l’explotació del jaciment i quan finalment s’accedeix a la capa queconté petroli, s’ha de treballar amb molta cura a l’hora d’extreure’l, ja que s’allibera a pressions molt elevades que cal controlar per evitar escapaments i explosions. Una vegada ha estat obert el pou, es retira la torre, s’instal·la una màquina de bombeig i s’inicia l’extracció del petroli cru.
 
 


El transport i el refinatge del cru
El petroli cru que surt dels pous és gairebéinservible, motiu pel qual ha de ser refinat a fi i efecte d’extraure’n els productes realment útils. Actualment el procés de refinatge es duu a terme en els propis països consumidors de petroli.
Actualment, gairebé la totalitat del petroli es transporta o bé per via marítima, en vaixells-tanc que poden contenir fins a 500.000 tones —els anomenats superpetroliers- o per via terrestre a través delsoleoductes, conductes de més d’un metre de diàmetre i centenars de quilòmetres de longitud a través dels quals és impulsat.
Les diferents qualitats dels petrolis crus venen determinades, precisament, per les característiques dels seus components. Així, aquells petrolis que tenen una major proporció d’hidrocarburs lleugers —és a dir, un baix nombre d’àtoms de carboni- són considerats de més qualitat,...