jhgugñu

1.1 Primer acte
La primera part de l’obra teatral comença amb un pròleg on s’explica la dura situació que pateix la ciutat de Tebes (a l’antiga Grècia). L’obra comença in media res de la guerra que pateix Tebes. Abans de començar a narrar l’argument de la peça teatral cal conèixer la història del llinatge dels Labdàcides i la maledicció caiguda sobre aquesta família reial: Laios, rei de Tebes ifill de Labdac, del llinatge de Cadmos, es va casar amb Iocasta, germana de Creont. El matrimoni era estèril i la impossibilitat de poder tenir fills va fer meditar a Laios que desitjava vivament tenir descendència. Apol·lo li va prohibir de satisfer aquest anhel perquè el fill que tingués el mataria i causaria una gran ruïna a Tebes. Però Laios, ignorant les prediccions de l’oracle, va engendrarÈdip.
Temorenc de la desgràcia que anticipava Apol·lo, el rei va ordenar l’abandonament del nadó en boscos i a la fosca, però Èdip es va salvar gràcies a un pastor que el portà davant dels reis de Corint. Quan fou gran, va vèncer a l’Esfinx, una devoradora d’homes, tornà al seu lloc d’origen, Tebes, i pel camí va trobar el seu pare, desconegut per ell, i el va matar. Arribat a palau, Èdip va sercasat amb la reina vídua, Iocasta, i la seva pròpia mare per consell de Creont. Van tenir quatre fills: Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices. Quan Èdip coneix el seu doble crim, es buida els ulls i, solitari i cansat de suportar els mals tractes d’Etèocles i de Polinices, maleeix els seus dos fills barons: d’ell heretaran tan sols la discòrdia i la guerra. Mort el pare i Iocasta, els dosgermans s’havien de disputar el poder un any cadascú. Però, Polinices és desposseït pel seu germà i fuig cap a Argos. Allí planteja la seva venjança; portarà un exèrcit d’homes per contraatacar a la ciutat de Tebes i el seu rei. I és en aquest punt on ens trobem, on comença la tragèdia teatral que ens mostra Espriu.
Les dones de palau, Euridice, Euriganeia i Astimedusa, discuteixen sobre elconflicte bèl·lic que assola la ciutat i que està deixant morir molt homes sense miraments, i veuen arribar la ruïna a Tebes. Astimedusa confia en què el destí canviarà i demana que la ciutat es defengui d’aquests atacs que poden acabar amb la ciutat, encara que té els seus dubtes. Eumolp, per part seva, opina que Tebes ja està destinada a la ruïna i es lamenta profundament de les morts.
Tot aquest grup depersones reflexionen sobre el futur de la ciutat:
“EURIGANEIA: L’espasa de l’enemic ferirà els defensors, les flames cremaran la ciutat, serem escampades i venudes a mercats llunyans”.
El déu els anuncia desgràcies, i hi ha una anticipació del final ja en la primera part:
“ASTIMEDUSA: […] Ai, la nostra sang! Ai, si Antígona no ha convençut Polinices!”.









Quan apareix Etèocles,les dones li manen que no s’oblidin dels fills morts i que tingui pietat. Eumolp li conta que Antígona ha anat a veure Polinices perquè demanar-li que la lluita s’aturi d’una vegada. Etèocles ordena que la busquin. La seva dona, Euridice, li prega que no la castigui perquè és la seva germana però ell, entossudit i autoritari, clama que és el rei qui pren les decisions i ella li deu tota lafidelitat perquè ha fet una cosa que anava en contra de la ciutat i el poble.
Un cop Antígona es troba amb el seu germà, ella li explica que sí s’ha trobat amb Polinices i que ha intentat fer retornar la pau entre ells dos per aconseguir que la guerra s’acabi d’una vegada. Etèocles s’irrita perquè ha parlat amb el seu enemic i això suposa un crim per Tebes.
Antígona li fa recordar els moments en quèella els cuidava perquè està molt enfervorit i enfurismat. Etèocles acusa a ella d’haver estimat més el seu germà Polinices que a ell, el rei únic i indiscutible rei de Tebes. Etèocles explica que el motiu pel qual s’ha apoderat del tron ha estat perquè tot el poble odia Polinices i ell mateix es va veure obligat a actuar per defensar el poble. Si Polinices es retira amb el seu exèrcit i el deixa...