jhjkhkhkhkhiuh

1 TRIMESTRAL CDT
Balanç energètic:

Basant-nos en el principi de la termodinàmica, l’energia no es crea ni es destrueix, es transforma. Per tant, el balanç energètic de l’atmosfera es troba en una situació d’equilibri tèrmic, és a dir, rep tanta energia com n’emet. Quan la radiació incideix sobre la matèria poden donar-se 3 fenòmens:

La reflexió. La radiació surt rebotada al xocar ambun material.
L’absorció. El material augmenta la seva energia interna i augmenta la temperatura.
La transmissió. La radiació passa a través del material.

Quan la radiació solar incideix sobre la superfície terrestre es donen tots aquests fenòmens alhora.
Reflexió:
L’atmosfera reflecteix un 25 % de la radiació incident (núvols i partícules en suspensió). La superfície terrestre reflecteixun 5 % de la radiació. Per tant, un 30 % del total de la radiació solar és reflectida. Aquest paràmetre s’anomena albedo.
Resumint...:
L’escalfament de l’aire en les capes baixes de l’atmosfera no es fa a expenses de la radiació que arriba del Sol, ja que l’aire és un mal conductor, sinó que es fa indirectament, gràcies al calor (radiació infraroja) emès per la superfície terrestre. Elssistema superfície terrestre- atmosfera està en equilibri, és a dir, el balanç energètic total degut a les entrades i sortides de radiacions (d’ona curta i llarga) és zero.
Intercanvi energètic.

Clima i temps atmosfèric:

Clima: Estat ideal i mitjà de l’atmosfera en una zona determinada i en períodes de temps llargs. Ens indica com acostuma a ser el temps atmosfèric d’un indret. Per això calrecollir dades al llarg del màxim de temps possible i fer mitjanes dels diferents paràmetres (temperatures, precipitacions, etc.).

Temps atmosfèric: variacions de l’estat de l’atmosfera que es donen en un indret i en períodes de temps curts.
Factors que determinen el clima d’un indret:

Latitud: El moviment de translació i la rotació sobre si mateixa entorn d’un eix inclinat determinen granscanvis estacionals.
Altitud: La temperatura disminueix amb l’altura distància del mar . Les zones costaneres tenen menys oscil·lacions tèrmiques, ja que les masses d’aigua es refreden i s’escalfen molt més lentament que els continents.
Orientació : La presència de relleus té una gran importància en l’acció dels vents i la insolació.
Humanització: Les nombroses fonts de calor (fàbriques,motors,..) i els materials que capten, amb facilitat la radiació solar (asfalt) causen alteracions locals del clima.
Circulació atmosfèrica general:

En la terra hi ha 2 zones amb temperatures extremes:
Les regions equatorials: tenen una radiació intensa i constant al llarg de l’any, amb temperatures sempre altes (baixa pressió).
Els pols: reben una radiació solar feble i tenen llargsperíodes sense insolació. Són regions permanent fredes l’aire es fred (alta pressió).
La força de Coriolis (degut rotació de la Terra): desvia tots aquests vents. Es formen 3 cèl·lules convectives a cada hemisferi que determinen la creació de diverses franges de pressió i de vents.
Zonació climàtica (mirar pàg. 39; ARA!!!!)

Climes freds (entre 60º a 90º de latitud nord i sud).
Climes temperats(entre 30º i 60ºde latitud nord i sud).
Climes càlids (entre l’equador i 30º de latitud nord i sud).
Catalunya i la circulació atmosfèrica general :
Catalunya està situada entre 40º i 42º de latitud nord. Més propera al domini anticiclònic dels 30º N que a la zona depressionària dels 60º N. Aquest factor determina escasses precipitacions. Durant els mesos més freds, les depressions circulenper sota dels 60º N, però han de creuar la Península d’oest a est, quan arriben a Catalunya ja han perdut bona part de la humitat . Només La Vall d’Aran i les zones properes reben pluges o nevades importants.
La major part de les precipitacions que rep Catalunya tenen un origen mediterrani. Els vents carregats d’humitat del Mediterrani formen núvols que originen precipitacions importants que...